Què és cultura avui, a debat al Sant Miquel de les Lletres

Jordi Souto, de la llibreria La Fatal de Lleida, va llançar una pregunta provocadora: “Per què no ens interessa la cultura?” I va arrancar un debat que va omplir ahir la sala Alfred Perenya de la Paeria. Més de 150 persones van assistir a la quarta tertúlia del nou festival Sant Miquel de les Lletres mostrant, de fet, que la cultura sí que interessa. El filòsof i professor universitari Ferran Sáez va obrir el foc assenyalant que “la cultura, des del punt de vista antropològic, és tot allò que complementa la naturalesa, els nostres dèficits biològics.” En clau històrica, va posar de manifest l’“abisme” entre “la cultura moderna, que volia il·lustrar, il·luminar, i la postmoderna, que pretén enlluernar”. L’empresari del sector audiovisual i col·leccionista d’art Tatxo Benet va assegurar que “mai abans la societat no ha estat tan culta com avui dia, mai abans no ha tingut tant accés a la cultura com ara” i, també en la línia provocadora, va afirmar que “la cultura també ha de ser negoci, en el sentit que la gent ha de consumir la cultura que vulgui, té el dret a decidir”.

Per la seua part, la subdirectora de SEGRE Anna Gómez va posar sobre la taula el que va considerar “un problema”: “Existeix una dinàmica per la qual es distingeix entre una cultura elitista, per a la qual s’ha de comptar amb molts coneixements culturals per accedir-hi, i una cultura de masses, de molt menor nivell.” De fet, es va mostrar convençuda que “segur que encara hi ha molta gent de Lleida que no ha entrat mai a la Seu Vella, però sí que se n’ha anat a visitar la torre Eiffel de París”. I l’activista cultural i mecenes Antoni Gelonch –impulsor del Sant Miquel de les Lletres a través de la fundació Horitzons 2050– va informar amb dades publicades ahir mateix pel Consell Nacional de les Arts (vegeu la pàgina 38) que les administracions públiques catalanes inverteixen de mitjana 158 euros per persona en cultura, 62 menys que la mitjana europea. Posant l’accent en les institucions, va reclamar així mateix que fossin menys protagonistes culturals: “Tenen massa tendència a organitzar, a ser protagonistes, i haurien de posar més els mitjans a disposició dels ciutadans perquè ells fossin els organitzadors d’activitats”.

La relació cultura-educació tampoc no es va escapar de l’anàlisi en una tertúlia en la qual Anna Gómez va lamentar que “als nens no els preparen per a la cultura sinó per al coneixement”.