“A Lleida tenim molt patrimoni menyspreat”

L’historiador i activista cultural lleidatà Josep Tort es va proposar “valorar aquell patrimoni de Lleida que no ens agrada que es perdi i mostrar aquelles coses que estan descurades, que formen part del nostre passat i que convé cuidar”. Així va sorgir el llibre Lleida secreta, un volum acabat d’editar per Viena Edicions, amb fotografies de Jordi V. Pou, i que ambdós autors van presentar ahir a la llibreria La Fatal de Lleida. Això sí, davant de tot un avís per a navegants: a les 170 pàgines d’aquesta obra “no apareix expressament la Seu Vella”.

“La tenia al cap en la primera llista de llocs que vaig elaborar, però vaig decidir que el Turó [del Consorci del qual va ser director entre el 2009 i el 2015] es mereix una consideració especial; al llibre apareixen elements patrimonials d’una altra categoria”, va explicar Tort a SEGRE. D’una categoria secreta, com va apostar l’editorial per titular una singular guia per elements i espais gairebé desconeguts pel gran públic: “Existeix un gran desconeixement de la nostra ciutat i la nostra història, qüestions que configuren la nostra manera de ser. Si les coneguéssim més, potser seríem més proactius amb el nostre patrimoni”, es va lamentar l’historiador, que va criticar que “tenim molt patrimoni desconnectat, poc ben tractat i una mica menyspreat”. Per això, per exemple, potser no passaríem de llarg i sense fixar-nos sota una làpida “maltractada” d’origen romà en una façana del carrer La Palma, a l’edifici del paer Onofre Cerveró, en la qual pot llegir-se en llatí “Afrania Crocale, esclava alliberada de Luci”, “una dona a l’antiga Ilerda que va poder guanyar-se la llibertat”.

O també podríem descobrir a la façana de l’actual delegació de Cultura de la Generalitat algun dels rastres del Montepio, “un nom associat a un edifici a l’avinguda Blondel, però que pocs recorden el seu origen com a Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Lérida, primer el 1880 al Roser i poc després ampliat a l’Eixample lleidatà acabat de ser estrenat, és a dir, la rambla d’Aragó”. Tort va destacar també les imatges de Jordi V. Pou en els gairebé mig centenar de capítols, “combinant una mirada documentalista amb un punt també d’ironia”. L’autor de Lleida secreta va concloure desitjant que, “després de llegir el llibre, m’agradaria que ningú tornés a dir que Lleida no té patrimoni o que només hi ha la Seu Vella i poc més”.