SEGRE

EXPOSICIÓ FOTOGRAFIA

En els límits de la realitat

El fotògraf lleidatà Jordi V. Pou viatja en el seu nou projecte creatiu als clubs de jazz del Nova York del 1948

Homenatge als 30 anys del Jazz Tardor

Tanisha, la noia del guarda-roba al club The Onyx de Nova York el 1948, veritat o ficció?

Tanisha, la noia del guarda-roba al club The Onyx de Nova York el 1948, veritat o ficció? - JORDI V. POU

Creat:

Actualitzat:

El fotògraf lleidatà Jordi V. Pou presentarà aquest diumenge vinent al Castell del Remei (19.00 hores) el seu nou projecte creatiu, un viatge en el temps fins als clubs i festivals de jazz del Nova York del 1948 a través de l’exposició Bob Love’s Jazz. Serà el seu particular homenatge al festival Jazz Tardor de Lleida, que aquest any arriba a l’edició número 30 i que arrancarà diumenge a la finca celler de Penelles, també amb un concert de la cantant britànica Nel Begley.

Pou s’ha transformat en el seu alter ego, un fotògraf anomenat Bob Love que es va enamorar bojament del jazz i dels locals del carrer 52 a Manhattan el 1948. Les fotos de Bob Love es van perdre en el temps fins que una vintena d’aquestes imatges –les que es podran veure en l’exposició– van reaparèixer oblidades en un calaix fa més de vint anys després de la mort del fotògraf.Aquesta és la intrahistòria d’un projecte en què Pou treballa al límit entre veritat i ficció. “La meua idea era recuperar aquestes fotos de Bob Love, però hi havia un problema: no han existit mai”, va explicar l’artista a SEGRE. Per això, deixa entreveure que “les fotografies potser no són reals, però l’homenatge al món del jazz sí que ho és”. Pou defensa que “la gràcia de l’exposició és tota la gènesi del projecte, tota la història que tanca aquest muntatge”, encara que reconeix que el producte acabat que el públic podrà veure són unes imatges generades a partir de programes informàtics d’intel·ligència artificial (IA). “Però això no desmereix gens les fotos, perquè el primer que es necessita per treballar amb la IA és ser un fotògraf professional, per saber què volem fer i com i per editar unes imatges que funcionin”, justifica Pou.El fotògraf assegura que “aquí ningú pretén substituir la realitat” i recorda que “en l’àmbit de la novel·la o del cine es pot recrear la realitat, per què no també en fotografia?”.Així, en aquest singular homenatge al món del jazz més clàssic, Pou ha retratat personatges i rols típics d’aquell ambient, des del cambrer, el porter o l’encarregada del guarda-roba del club fins als mateix músics o fins i tot el policia corrupte tan cinematogràfic.

Un creador amb més de trenta anys de trajectòria fotogràfica

Jordi V. Pou (Lleida, 1968) és un fotògraf actiu des de mitjans dels anys 80, primer com a reporter i fotògraf de premsa en diversos mitjans. En la seua tasca de creació artística treballa majoritàriament la fotografia en blanc i negre de caràcter intimista i urbà. Des de l’any 2009 s’ha dedicat amb especial atenció a experimentar amb noves eines i espais de treball, àmbits que inclouen la fotografia amb telèfons mòbils i la seua interacció amb internet i les xarxes socials. En aquest sentit, Pou destaca que “aquesta exposició Bob Love’s Jazz és alhora un divertiment i un homenatge a la gent del jazz”. Un projecte construït “a la mesura” del festival Jazz Tardor de Lleida amb les noves eines creatives de la intel·ligència artificial.Les obres de Pou s’han exposat al Museu Morera o la Panera de Lleida, el Centre Santa Mònica de Barcelona i en galeries de Berlín, Nova York o Melbourne.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking