Confessions al Pirineu

L’escriptora, periodista i editora barcelonina Iolanda Batallé torna a la seua nova novel·la al Pirineu lleidatà de la seua infància per escriure una història atapeïda de confessions íntimes. Batallé presentarà Massa deutes amb les flors (Columna), demà a la llibreria La Fatal de Lleida (12.00 h), i avui divendres té previst mantenir una trobada amb el club de lectura de la llibreria L’Argonauta de Balaguer. “M’agrada observar, escoltar..., reivindico l’escolta activa dels altres”, va explicar l’autora a SEGRE, sobre el que ella denomina ‘literatura del tu’.

I és que el nou llibre de l’exdirectora del Institut Ramon Llull i actual responsable de la llibreria Ona Llibres de Barcelona (del lleidatà Tatxo Benet) va nàixer escoltant una persona a la Baixa Cerdanya de la seua infància. “Fa més de setanta anys que la família tenim una casa a Prats i Sansor, a prop de Bellver; allà em van batejar, i ara fa una dècada que me n’ocupo", va recordar. Un dia va anar a parar gairebé per casualitat a un poblet proper, que va acabar inspirant Les Valls Altes, l’espai on es desenvolupa la història. “Passejava juntament amb un senyor gran que sabia molt de la muntanya, dels arbres, de la naturalesa de l’entorn..., i va acabar confessant-me coses de la seua família; i és clar, explicar-li secrets a una escriptora és com abraçar un carterista”, va comentar. 

Batallé ficciona a través d’un text poètic, confessional, una tragèdia familiar i una crítica a com molta gent de ciutat veu la muntanya com un lloc idíl·lic, de postal, sense pensar en la duresa que implica la vida rural. “La vida ens costa a tots, però a la muntanya és especialment dura, i més encara per a les dones. Les que s’atrevien a no seguir el ‘camí’ establert pagaven un ‘preu’ i se les acabava qualificant de boges, bruixes o putes,” va afirmar.

Deu anys després de Faré tot el que tu vulguis (premi Prudenci Bertrana), Batallé torna a la novel·la amb “una història que m’ha acompanyat durant anys”, i amb un títol que va manllevar d’un poema d’Antònia Vicens: “Per molt difícil que sigui la vida, encara no és hora de morir-se, sempre arriba la primavera i estem en deute amb les flors."