Finalitza la restauració de l'església de Sant Llorenç de Lleida
L'actuació, amb una inversió de prop d'un milió d'euros, és fruit de la col·laboració entre la fundació 'la Caixa', el Departament de Cultura i el Bisbat de Lleida
Les obres per rehabilitar l'església de Sant Llorenç de Lleida han finalitzat després de deu mesos. Els treballs han servit per consolidar l'estructura i restaurar les voltes i paraments interiors, l'escala del campanar, el retaule de Santa Úrsula així com les cobertes i les façanes de l'edifici. Amb una inversió de gairebé 1 milió d'euros, l'actuació és una de les més importants que s'estan fent arreu del país en el marc del programa 'Temps de gòtic' de la Fundació 'La Caixa' i del Departament de Cultura que, en aquest cas, ha disposat també del suport del Bisbat de Lleida, titular de l'edifici. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la directora general adjunta de la fundació 'la Caixa', Elisa Durán, l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i el bisbe de Lleida, Salvador Giménez, han participat en la visita guiada que s'ha fet aquest dijous per conèixer els treballs de restauració a l'església de Sant Llorenç de la capital del Segrià.
Durant la visita, Garriga ha valorat l'acord de col·laboració entre Cultura, la fundació la Caixa i el bisbat lleidatà per aconseguir que la rehabilitació del monument sigui una "magnífica realitat". La consellera de Cultura ha explicat que des del departament que representa "executem tot allò que està a les nostres mans, però agraïm moltíssim i, de fet, necessitem, l'ajut i la complicitat d'altres administracions i entitats per protegir el nostre patrimoni". Garriga ha afegit que l'església és un dels "símbols més emblemàtics" de la ciutat de Lleida i una "icona de gran valor arquitectònic i històric", que alhora és "un espai de trobada que té un impacte urbà i social clau entre els veïns i els visitants de la ciutat", ha reblat.
Per la seva banda, la directora general adjunta de la Fundació 'la Caixa', Elisa Durán, ha explicat que amb el programa 'Temps de gòtic' s'inverteix 6,3 milions d'euros per a la millora d'onze monuments del territori, tres dels quals a la demarcació de Lleida. A banda de Sant Llorenç, on s'hi han destinat 975.000 euros, el projecte inclou també actuacions de millora a l'església de Santa Maria de la plaça de Sanaüja (Segarra) i al Castell de València d'Àneu (Pallars Sobirà).
Restauració de Sant Llorenç
L'església de Sant Llorenç és una de les joies arquitectòniques de la ciutat de Lleida, juntament amb l'antiga catedral, coneguda com la Seu Vella (segles XIII-XV). Durant la restauració s'ha actuat de manera integral en el conjunt de l'edifici, segons el projecte redactat pels arquitectes Carles Pubill i Marta Torras. En concret, la consolidació d'elements amb patologies estructurals s'ha centrat en tres zones: La del nàrtex de la façana sud, els murs de la façana nord en la zona est (capelles) i la façana oest de la sagristia on hi havia algunes esquerdes i desploms, de manera que s'ha fet una intervenció basada principalment en cosits estructurals i rejuntats o reomplerts de morter de calç. En la intervenció de la zona del nàrtex ha estat necessària la intervenció de professionals de la conservació i restauració per al cosit d'esquerdes en les traceries, la retirada de les mènsules metàl·liques i els treballs d'acabat pertinents en aquests punts.
A l'interior de l'església de Sant Llorenç s'han dut a terme actuacions de conservació i restauració a cada volta i paraments, que s'estaven degradant. En aquests elements arquitectònics s'ha efectuat una neteja prèvia, una consolidació superficial i s'han rejuntat els carreus amb morter de calç. Aquesta consolidació ha inclòs el grapat d'algunes esquerdes i de subjecció de peces de pedra que presentaven risc de despreniment.
L'interior de l'església guarda un dels conjunts escultòrics més importants de Catalunya, amb obres entre les quals destaquen els retaules de pedra del segle XIV, de Sant Llorenç, de Santa Llúcia, de Sant Pere i de Santa Úrsula. Aquest darrer s'estava deteriorant a causa de l'aportació d'humitat per capil·laritat provinent del mateix mur on estava adossat. Per tal de resoldre les patologies, un equip de conservadors i restauradors el van desmuntar per extreure'n els fonaments, fixar i empaperar puntualment algunes policromies amb risc de despreniment i protegir-lo adequadament. Actualment, el retaule es conserva al Museu de Lleida per a completar la seva restauració.
Pel que fa a les façanes s'han dut a terme intervencions d'urgència i de seguretat. En el cas de la façana nord, els carreus dels contraforts presentaven patologies importants relacionades amb el degoteig de l'aigua provinent de les gàrgoles de pedra. Per resoldre-ho, s'ha fet un nou sistema de recollida d'aigües de la coberta de la nau lateral nord a través d'un canaló amagat i recollida d'aigües vers la façana oest, tot anul·lant la funció de les gàrgoles de pedra per evitar el degoteig d'aigua a través d'elles. Després, s'ha efectuat una neteja de carreus en les zones més afectades dels degoteigs de les gàrgoles. Per tal de garantir la seguretat s'ha dut a terme una actuació d'urgència a diverses zones de les façanes on hi havia perill de despreniment puntual i un nivell de degradació considerable, fent també una neteja, consolidació i rejuntat en les zones més necessàries. Al costat oest de la nau sud s'han col·locat noves proteccions de remat de pedra de contraforts i de mur en la capella lateral.