Autèntica raça

La cava de Can Ramon s’està convertint a poc a poc en un espai musical referencial, no només per a la ciutat de Lleida –que també–, sinó més enllà dels nostres propis límits geogràfics, és a dir Barcelona, Madrid o altres metròpolis principals, doncs està funcionant un “boca a orella” imparable. I és que no deixa de sorprendre a propis i estranys que molts artistes de reconegut pedigrí vulguin vindre a veure què està passant aquí i, de passada, a actuar i el per què que un espai com aquest que ara ens ocupa, bonic encara que tan diminut, s’hagi tornat un autèntic imant i màgic per a tothom del negoci musical, inclosos per descomptat els espectadors que sempre el col·lapsen.

El cas és que l’última estrella que va visitar tan singular emplaçament va ser Rebeca Jiménez, una cantautora d’autèntica raça, tan bona pianista com a compositora i cantant, i que va viatjar fins a  Lleida per oferir dos recitals a Can Ramon i un altre, la data del mig, a la cafeteria Slàvia de Les Borges Blanques, els tres penjant el cartell de “tot venut” i emmarcades en el denominat Lleida Music Festival, que aquests dia reuneix en un munt de sales de la capital del Segrià un pom molt interessant d’artistes de caire variat.

El concert que ens va tocar escoltar va ser l’últim del seu mini gira per Ponent, i no sabem si per aquesta raó o perquè realment l’experiència d’aquest intens cap de setmana entre nosaltres li va ser tan gratificant, que la de Segòvia es va mostrar exultant i realment eufòrica, donant-ho tot, i oferint un xou de cantautora d’enorme qualitat, que, la veritat, ens va agradar moltíssim fent-nos descobrir en viu  i en directe a una artista de calibre interpretatiu i compositiu, a més d'un carisma personal i una posada en escena dignes de nota.

Com molt bé es va encarregar de recordar-nos, el seu espectacle estava construït com un repàs de tota la seua carrera incrustant Calaveras y Estrellas, el seu últim llançament discogràfic, i picotejant dels seus tres discos anteriors, Todo llegará (2008), Valiente (2011), i Tormenta y Mezcal (2016), a més de diversos covers d’artistes tan variats com Chavela Vargas, Leonard Cohen, Antonio Vega o Quique González –com no–. 

Val a destacar també les col·laboracions sobrevingudes del cantant d’El Greco, que va exercir de teloner de la vetllada, de Javier Solo i de Carles, l’amfitrió del local, que van aportar el seu gra de sorra perquè la vetllada fos completa.