Un viatge fotogràfic a l'oblit

“Les fotografies, especialment els retrats i les familiars, són com assassines en sèrie de la identitat dels fotografiats”, afirma el fotògraf lleidatà Jordi V. Pou, reflexionant sobre com afecta el pas del temps les imatges d’unes persones que al final no reconeixerà ningú. Aquesta és la premissa del seu nou projecte fotogràfic, I’M, jo soc, que forma part del Festival Panoràmic de Granollers, un certamen dirigit pel fotògraf, artista i assagista Joan Fontcuberta (Premi Nacional de Fotografia i Premi Nacional d’Arts Visuals), creat fa sis anys amb l’objectiu d’incentivar la investigació de nous llenguatges i narratives audiovisuals.

El festival porta per lema aquest any el de “repensar el rostre” i bona mostra d’això és la proposta del fotògraf lleidatà. “L’exposició presenta com tres passos successius: primer, la identitat de la persona com a retrat, la imatge com et coneixen els altres; després, la foto com a document de memòria; i finalment, l’arribada de l’oblit, quan aquella imatge ja no la reconeix ningú pel pas dels anys”, explica Pou.

El resultat final del procés inexorable del pas dels anys es mostra en aquesta exposició, que podrà veure’s fins a finals de mes en una de les seus del festival, el Museu de les Ciències Naturals de Granollers. I com a model, el fotògraf ha optat per si mateix. “He entrenat la intel·ligència artificial oferint-li més de cinquanta autoretrats que em vaig fer al meu estudi per aconseguir les imatges que formen part de l’exposició sobre com podria ser jo d’ancià”, comenta Pou sobre aquest viatge fotogràfic al futur aprofitant les noves eines tecnològiques d’intel·ligència artificial. “Ens han venut que les fotos tenen memòria, però en realitat són les persones que les miren les que en tenen; quan aquestes persones ja no hi són, les fotos es moren, han perdut els seus ulls, ja ningú les reconeix”, afegeix.