L'escriptor lleonès Luis Mateo Díez guanya el Premi Cervantes

L’escriptor lleonès Luis Mateo Díez (Villablino, 1942) va ser guardonat ahir amb el Premi Cervantes 2023, el màxim reconeixement de les lletres en espanyol, dotat amb 125.000 euros. El ministre de Cultura en funcions, Miquel Iceta, va fer pública la decisió del jurat, que va triar Mateo Díez al ser un dels “grans narradors de la llengua castellana, hereu de l’esperit cervantí i creador de mons imaginaris”. La valoració del jurat va afegir que en les creacions de Mateo Díez “sobresurten la perícia i el domini del llenguatge, que l’autor acredita en una escriptura en la qual barreja amb mestria el que és culte i el que és popular.” El mateix ministre li va comunicar al premiat la concessió del Cervantes, un guardó que l’any passat va recaure en el poeta veneçolà Rafael Cadenas. Mateo Díez, de 81 anys, va reaccionar “amb alegria i agraïment, com és lògic”, va apuntar Iceta. L’escriptor, exultant, va assegurar poc després –durant la roda de premsa que va oferir a la Real Academia de la Lengua, on ocupa la cadira “I”– que “això és millor que si m’hagués tocat la Loteria Nacional”. El guardonat va dedicar el reconeixement literari als “meus lectors còmplices”. “Aquest premi no és meu, seria molt complaent i pagat de mi mateix dir això. El destí de tot el que escric i el repte pel qual ho faig està en els meus lectors”, va afirmar. Mateo Díez, emocionat, va assegurar que avui dia és “molt millor escriptor” del que ha estat “mai”. I va revelar el secret per a una trajectòria literària que s’atansa a la quarantena de llibres: “Soc un home que ha venut l’ànima al diable.”

El president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, el va felicitar a través del seu compte a la plataforma X assenyalant que “amb el Premi Cervantes a Luis Mateo Díez es reconeix el vell ofici del narrador, la constància i el treball literari aliè a qualsevol moda”.

Un autor prolífic, amb un rècord únic de reconeixements

■ Prolífic escriptor, Luis Mateo Díez va sumar ahir el màxim guardó de les lletres espanyoles a molts altres reconeixements literaris, a banda de ser l’únic autor en llengua castellana que ha obtingut en dos ocasions el Premio Nacional de Narrativa i el de la Crítica gràcies a les seues novel·les La fuente de la edad (1986) i La ruina del cielo (1999). És creador de ciutats d’ombra com la seua mítica Celama, el territori simbòlic i metafòric imaginat per ell per retratar l’extinció del món rural. Un territori escenari d’una trilogia: El espíritu del páramo (1996), La ruina del cielo i El oscurecer (2002). Entre les seues últimes obres es troben La soledad de los perdidos (2014) i Juventud de cristal (2019). Ahir es va anunciar la imminent publicació de Guardián de ruinas (Eolas).