Tots els relats de Maria Barbal

L’escriptora pallaresa Maria Barbal (Tremp, 1949) ha publicat Tots els contes (Columna), un volum que reuneix la seua obra de narrativa curta íntegra, un total de 91 relats, dels quals tres són inèdits i s’ofereixen en primícia. Quant a la resta, 68 van ser publicats en diversos llibres i una vintena procedeixen de publicacions periòdiques o antologies temàtiques. L’autora va reconèixer ahir que aquesta recopilació –ordenada i classificada per Carme Arenas– li ha permès identificar quins han estat els seus “pols d’atracció”. D’altra banda, malgrat que va admetre que durant les últimes dècades ella ha canviat, va afirmar que “no renunciaria” a cap dels seus primers contes. I és que Tots els contes fa honor al títol i reuneix els relats que l’autora ha escrit en les diferents etapes de la seua vida. Si bé alguns estaven molt ben localitzats, Barbal va reconèixer que d’altres no eren tan fàcils de trobar ja que no eren en llibres o diaris. 

Aquest va ser precisament un fet que la preocupava al principi, juntament amb el pensament recurrent de com es llegirien ara els contes publicats anys enrere. “N’he repassat algun i potser ara no ho hauria escrit d’aquesta manera”, va assegurar. “Algun em va semblar massa llarg i en d’altres vaig trobar a faltar alguna cosa, però també vaig pensar que havia de ser permissiva amb l’escriptora que havia estat”, va afegir. 

Així mateix, Barbal va admetre que el pas del temps pot modelar la mirada de les persones, que es pot tornar “més crítica”, encara que, en el seu cas, “no renunciaria a res”. “Aquell primer espant de pensar en un volum de tots els contes s’ha transformat en il·lusió i satisfacció”, va afirmar. El llibre reuneix relats des dels anys vuitanta, amb tres contes inèdits: Despertar, un text sobre l’amor; El nen de les baldufes, inspirat en el seu net gran; i Por de volar, el més extens, que l’autora va reconèixer que, d’alguna manera, hauria pogut donar peu a una novel·la.

Mercè Rodoreda i Víctor Català, dos dels seus referents literaris

Autores com Mercè Rodoreda i Víctor Català (el nom de ploma de Caterina Albert) són alguns dels referents literaris que va citar Maria Barbal, ja que va explicar que quan una mateixa llegeix es torna “permeable”. Mentre que Rodoreda la sent “propera”, en el cas de Català admira “la força de les seues trames” així com “la grandesa de la seua capacitat lingüística i el seu vocabulari”. Quim Monzó o Sergi Pàmies són alguns dels escriptors contemporanis que ha llegit més recentment. “Sovint, el conte és més complicat d’aconseguir que la novel·la. Requereix una exigència molt gran”, va recalcar la Premi d’Honor de les Lletres 2021, autora d’una dotzena de novel·les.