HISTÒRIA TRIBUTS
Lleida homenatja El Noi del Sucre
Una mostra a la sala d'exposicions de la Paeria rememora la vida i lluita de l'anarcosindicalista lleidatà Salvador Seguí, assassinat fa 100 anys
Va aconseguir fites com la jornada laboral de vuit hores
La sala d’exposicions de la Paeria, ubicada al número 40 de l’avinguda Blondel, va inaugurar ahir una exposició que rememora la vida i lluita de l’anarcosindicalista lleidatà Salvador Seguí, conegut com El Noi del Sucre, en el centenari del seu assassinat. En els diferents espais, el visitant se submergeix en els escenaris on van tenir lloc alguns dels moments més destacats de la vida d’una de les figures clau del moviment obrer català, que va lluitar per assolir fites com la jornada laboral de 8 hores, avui un dret, aleshores una reivindicació que semblava inabastable. El viatge comença amb la reproducció d’un dels trens que portava els camperols a la ciutat, com en el que Seguí, nascut a Tornabous el 1887, va migrar amb la seua família a Barcelona, on participaria en el moviment obrer llibertari. El lideratge de Seguí va arribar a un punt àlgid quan el 1919 va passar a dirigir la Confederació Nacional del Treball (CNT), en la qual va lluitar per l’organització del moviment obrer per aconseguir drets laborals concrets, en un context complicat de violència entre patronal i obrers, marcat pels assassinats a punta de pistola als carrers de Barcelona. Ell mateix va ser una de les víctimes: el 19 de març del 1923 va ser assassinat per uns pistolers, que no van ser identificats, al barri del Raval.
Durant la inauguració de l’exposició, la directora general de Difusió del departament de Presidència de la Generalitat, Eva Pomares, va assegurar que “gràcies a Salvador Seguí i a tots els homes i dones que van lluitar fa cent anys pels drets laborals i es van deixar literalment la pell, tenim per exemple la jornada laboral de 8 hores”. També l’alcalde de la ciutat, Fèlix Larrosa, va posar en relleu la figura d’aquest lleidatà “referent en valors”. Així, l’exposició, que prèviament es va mostrar al Palau Robert de Barcelona, estarà oberta al públic fins al 17 de març del 2024.