En marxa l'últim trasllat del Museu Morera, al nou Museu d'Art Modern i Contemporani de Lleida

“Fa més d’un any que preparem la logística del trasllat”, revela Jesús Navarro, director del Morera Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida. I el moment és a punt d’arribar. Després de més de quatre anys i mig de reforma i rehabilitació, l’edifici de l’antiga Audiència de Lleida a rambla Ferran està gairebé a punt per convertir-se en la seu definitiva i en condicions d’un museu més que centenari, marcat sempre per la provisionalitat.

És qüestió de setmanes, potser a finals d’aquest mateix mes de novembre, que l’edifici ja compti amb les condicions de seguretat i climatització per acollir les primeres obres d’art. Serà llavors quan comenci un complex operatiu de trasllat d’almenys les dos terceres parts de la col·lecció d’art del Morera. Traduït: més de 3.000 peces de les més de 5.000 que atresora el museu en l’actualitat. 

La gran majoria es troben conservades a les sales de reserva habilitades a la planta baixa de la Casa Sacerdotal del bisbat de Lleida. Aquest espai havia acollit anteriorment l’art del Museu Diocesà, que finalment va estrenar el seu nou edifici el 2007, just a l’altre costat del carrer del Sant Crist. Una zona d’emmagatzematge que no va estar buida durant gaire temps. De seguida va tornar a omplir-se amb les peces del Morera a causa del penúltim trasllat de la pinacoteca, des de l’edifici del Roser –per les imminents obres del Parador Nacional– fins al del Casino Principal. Una seu compartida amb Turisme de Lleida i la Sindicatura de Greuges.

El Morera atresora una col·lecció d’art que recorre des de finals del XIX fins a l’actualitat

Tècnics i operaris, sota la supervisió d’Imma Bové, la conservadora-restauradora del Morera, ultimen a ritme frenètic aquest nou trasllat. Caixes de transport adaptades a la mida de cada obra art s’apilen, llestes per partir cap a la nova destinació. Totes amb les seues etiquetes, números, referències i fins i tot fotos perquè res no es perdi i se sàpiga a l’instant en quin àmbit del nou edifici s’ha de col·locar. Una part del fons d’art encara seguirà durant un temps en aquestes sales de reserva, a l’espera de buscar-li una ubicació definitiva.

Jesús Navarro té clar que “pocs museus a Catalunya poden exhibir un recorregut cronològic de la seua col·lecció d’art tan destacat”. Un exemple d’això serà l’exposició inaugural, una degustació de les fortaleses i noms propis del Morera. Des de l’època del canvi de segle del XIX al XX, amb obres del mateix Jaume Morera o de Samarra, Viladrich, Gili i Roig o Xavier Gosé, fins a l’art català i espanyol de finals del XX i principis del XXI, gràcies a les aportacions de la Biennal Cristòfol i els dipòsits de la Col·lecció Nacional d’Art de la Generalitat. 

Un recorregut de més de cent anys que també contempla la riquesa de l’avantguarda dels anys 30, amb Cristòfol, Lamolla, Crous i Viola, “d’entre el més modern del país en aquells temps”; passant per l’art de postguerra, també amb Cristòfol, l’informalisme o les fotografies de Ton Sirera; i la referència a La Petite Galerie de finals dels anys 60 i principis dels 70, amb poesia visual i pionera en l’art conceptual a Espanya. “I no tot són suports tradicionals, hem incorporat la fotografia, el videoart i el net.art de forma natural –Albert Bayona, Antoni Abad–, i fins i tot ara la intel·ligència artificial”, destaca el director del Morera, un equipament que “beu del passat i es projecta cap al futur amb portes obertes als nous llenguatges artístics”. “I que podem convertir-nos a més en element dinamitzador de l’entorn ciutadà de rambla Ferran”, conclou.

Una reforma que ha superat els 6 milions d’euros

El cost total de la remodelació de l’edifici de l’antiga Audiència i la museografia ha superat finalment els 6 milions d’euros. L’octubre del 2016, el ple de la Paeria va acabar aprovant la transformació de l’edifici de rambla Ferran a la seu definitiva del Morera, amb un pressupost arquitectònic inicial que s’acostava als 4,5 milions d’euros. L’UTE formada per les empreses Romero Polo, Benito Arnó i Sorigué va guanyar el concurs públic per dur a terme les obres, que van arrancar de forma efectiva l’abril del 2019. Tanmateix, uns mesos després els primers treballs al subsol de l’edifici van treure a la llum de restes de les adoberies medievals de Lleida. La troballa va obligar a modificar el projecte per integrar aquest espai històric a l’edifici museístic i, conseqüentment, va encarir el pressupost en 525.000 euros més. I aquest estiu passat es van aprovar 360.000 euros més per actualitzar els preus de diverses partides que havien quedat obsoletes amb els augments de costos experimentats els últims anys. A més, la museografia interior ha suposat un desemborsament de 770.000 euros. La Paeria ha comptat amb subvencions de 2 milions d’euros dels fons europeus Feder; 1,3 milions de la Generalitat i 1 de l’Estat i la Diputació.Vestíbul amb àrees polivalents en una vista transversal des del carrer de l’Audiència1914 Una de les iniciatives culturals i artístiques més importants de la Lleida del primer terç del segle XX va ser l’acord el 1914 per crear el Museu d’Art de Lleida. Diputació i ajuntament van impulsar aquest museu amb l’objectiu que es convertís, en paraules de l’època, en “una institució popular que influeixi notablement en la conducta del nostre poble”. El Museu d’Art de Lleida va ser inaugurat tres anys després, l’any 1917, al Mercat de Sant Lluís, al solar ocupat ara per l’estació d’autobusos. La pinacoteca va nàixer amb unes cent trenta-cinc obres d’art: un fons de quadres dels artistes pensionats de la diputació de Lleida, un petit dipòsit del Museu d’Art Modern de Madrid i, principalment, les donacions del pintor lleidatà Jaume Morera i Galícia, a les quals més endavant es va unir la donació d’obres de Carlos de Haes, efectuada pel mateix Morera el 1924. De fet, aquest va ser el motiu pel qual el museu es va rebatejar com Museu d’Art Jaume Morera, en senyal d’agraïment a l’artista, promotor i mecenes. A partir de l’any 1934, l’antic Hospital de Santa Maria va acollir part de les obres del museu d’art.1936 L’esclat de la Guerra Civil el 1936 va representar un autèntic punt d’inflexió en la trajectòria del museu que, amb gairebé vint anys d’història, es repartia llavors entre dos seus: el Mercat de Sant Lluís i l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria. La contesa va obligar a emmagatzemar les obres d’art i, posteriorment, a traslladar-les a Butsènit i després a Saragossa. A l’acabar el conflicte bèl·lic, es va iniciar un lamentable període d’absoluta inactivitat, que s’estendria durant prop de quaranta anys i que va marcar profundament el futur d’aquesta institució cultural. Els quadres van tornar a Lleida l’any 1942 i es van repartir per la ciutat: Palau Provincial, el Roser i de nou l’antic Hospital, avui seu de l’IEI.1975 L’edifici històric del Roser, al carrer Cavallers, que ja emmagatzemava part de les obres d’art, es va convertir a partir de 1975 en el nou Museu Morera sota la direcció de l’artista Víctor Pérez Pallarés. L’edifici també va acabar acollint la seu de l’Escola Municipal de Belles Arts. Durant la dècada dels vuitanta (la de la recuperació cívica i cultural provocada per l’arribada de la democràcia) es va produir el ressorgiment de la institució museística com a tal. Amb la Llei de Museus de l’any 1990, la Diputació va iniciar el traspàs a la Paeria de la titularitat del 50% del museu, que des del 1993 és de titularitat municipal.2007 Dirigit des del 1994 per Jesús Navarro, el Museu Jaume Morera es va haver de traslladar de nou ja fa 16 anys fins a l’edifici del Casino Principal, entre el carrer Major i Blondel. Aquesta vegada, la raó va ser l’imminent inici de les obres –no exemptes de polèmica– per reconvertir el Roser en un Parador Nacional de Turisme, que es va acabar estrenant l’any 2015. El fons del Museu Morera és una col·lecció d’art modern i contemporani que supera actualment les 5.000 obres. Bona part s’han conservat fins ara al magatzem d’art situat a la planta baixa de la Casa Sacerdotal del bisbat de Lleida.Exposicions temporalsRestes arqueològiques de les antigues adoberiesReserva d’obraSala de projeccions, auditori, sala d’actesTerrassa mirador

«Estem creant un museu nou» Acord entre Paeria i diputació de Lleida

1914 Una de les iniciatives culturals i artístiques més importants de la Lleida del primer terç del segle XX va ser l’acord el 1914 per crear el Museu d’Art de Lleida. Diputació i ajuntament van impulsar aquest museu amb l’objectiu que es convertís, en paraules de l’època, en “una institució popular que influeixi notablement en la conducta del nostre poble”. El Museu d’Art de Lleida va ser inaugurat tres anys després, l’any 1917, al Mercat de Sant Lluís, al solar ocupat ara per l’estació d’autobusos. La pinacoteca va nàixer amb unes cent trenta-cinc obres d’art: un fons de quadres dels artistes pensionats de la diputació de Lleida, un petit dipòsit del Museu d’Art Modern de Madrid i, principalment, les donacions del pintor lleidatà Jaume Morera i Galícia, a les quals més endavant es va unir la donació d’obres de Carlos de Haes, efectuada pel mateix Morera el 1924. De fet, aquest va ser el motiu pel qual el museu es va rebatejar com Museu d’Art Jaume Morera, en senyal d’agraïment a l’artista, promotor i mecenes. A partir de l’any 1934, l’antic Hospital de Santa Maria va acollir part de les obres del museu d’art.

Guerra Civil i antic Hospital de Santa Maria

1936 L’esclat de la Guerra Civil el 1936 va representar un autèntic punt d’inflexió en la trajectòria del museu que, amb gairebé vint anys d’història, es repartia llavors entre dos seus: el Mercat de Sant Lluís i l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria. La contesa va obligar a emmagatzemar les obres d’art i, posteriorment, a traslladar-les a Butsènit i després a Saragossa. A l’acabar el conflicte bèl·lic, es va iniciar un lamentable període d’absoluta inactivitat, que s’estendria durant prop de quaranta anys i que va marcar profundament el futur d’aquesta institució cultural. Els quadres van tornar a Lleida l’any 1942 i es van repartir per la ciutat: Palau Provincial, el Roser i de nou l’antic Hospital, avui seu de l’IEI.

Al Convent del Roser durant més de 30 anys

1975 L’edifici històric del Roser, al carrer Cavallers, que ja emmagatzemava part de les obres d’art, es va convertir a partir de 1975 en el nou Museu Morera sota la direcció de l’artista Víctor Pérez Pallarés. L’edifici també va acabar acollint la seu de l’Escola Municipal de Belles Arts. Durant la dècada dels vuitanta (la de la recuperació cívica i cultural provocada per l’arribada de la democràcia) es va produir el ressorgiment de la institució museística com a tal. Amb la Llei de Museus de l’any 1990, la Diputació va iniciar el traspàs a la Paeria de la titularitat del 50% del museu, que des del 1993 és de titularitat municipal.

El penúltim trasllat, al Casino Principal

2007 Dirigit des del 1994 per Jesús Navarro, el Museu Jaume Morera es va haver de traslladar de nou ja fa 16 anys fins a l’edifici del Casino Principal, entre el carrer Major i Blondel. Aquesta vegada, la raó va ser l’imminent inici de les obres –no exemptes de polèmica– per reconvertir el Roser en un Parador Nacional de Turisme, que es va acabar estrenant l’any 2015. El fons del Museu Morera és una col·lecció d’art modern i contemporani que supera actualment les 5.000 obres. Bona part s’han conservat fins ara al magatzem d’art situat a la planta baixa de la Casa Sacerdotal del bisbat de Lleida.Exposicions temporalsRestes arqueològiques de les antigues adoberiesReserva d’obraSala de projeccions, auditori, sala d’actesTerrassa mirador