Mor als 93 anys d’edat el pintor i escultor basc Agustín Ibarrola, creador d'El Bosque de Oma

El pintor i escultor basc Agustín Ibarrola, creador de 'El Bosque de Oma', ha mort aquesta matinada als 93 anys d’edat. Nascut a la localitat biscaïna de Basauri, va ser un important activista antifranquista i del moviment obrer i va destacar pel seu compromís contra ETA durant l’etapa en què el terrorisme va ser present a Euskadi.

Ibarrola, un dels artistes bascos més importants d’Euskadi, té com a obra emblemàtica 'El Bosque de Oma', que va patir nombrosos atacs per part de l’entorn de l’esquerra abertzale en els anys de "socialització del conflicte" d’ETA. Altres obres seues, ubicades en espais públics, també van ser atacades.

'El Bosque de Oma' acaba de ser reaubicat i reinaugurat a Kortezubi. Després de diversos anys retirat de l’escena pública, Ibarrola ha mort a l’hospital de Galdakao (Bizkaia).

Família obrera 

Segons es recull una pàgina oficial de l’artista, Agustín Ibarrola va nàixer a la localitat de Basauri, el 1930, al si d’una família obrera. De forma primerenca, va ingressar a l’Escola d’Arts i Oficis de Bilbao i el 1948, amb 18 anys, va celebrar la seua primera exposició individual.

Arran d’aquesta mostra a la capital biscaïna, es va traslladar a Madrid i va ingressar al taller de Daniel Vázquez Díaz. Des de molt jove es va interessar per "unir la tradició pictòrica basca amb els corrents d’avantguarda de l’Art Contemporani".

Agustín Ibarrola va ser convidat a participar, el 1950 en els treballs de la basílica d’Arantzazu (Gipuzkoa) a través d’un mural per al pòrtic que, tanmateix, mai es va arribar a materialitzar. Va viatjar a París el 1956, on va exercir diverses feines i va conèixer els qui, amb ell, van formar Equipo 57. Al tornar a a Bilbao, el 1961, va entrar a formar part del grup de gravadors Estampa Popular, a la secció basca.

Membre del Partit Comunista, va ser detingut el 1962, jutjat i condemnat per un tribunal militar, a nou anys d’empresonament. Una vegada a la presó, va continuar pintant i dibuixant, encara que no va poder firmar les obres ni exhibir-les a l’exterior. Un any després Appel for Amnisty, va organitzar una exposició a Londres, París, Bèlgica, Alemanya i Itàlia amb les obres, considerades "il·legals" a Espanya.

El 1965 va quedar en llibertat i va crear, juntament amb altres artistes bascos, els grups artístics de l’Escola Basca, Gaur, Emen, Orain i Danok. El 1967 va ser detingut novament i empresonat a Basauri fins al 1969. Va participar en diversos esdeveniments artístics, com els Encuentros de Arte de Pamplona de 1972 o la Bienal de Venecia de 1976. El maig de 1975 l’extrema dreta va incendiar el seu caserio-estudi, situat a Gametxo (Ibarrangelua).

El 1980 va començar a exercir de professor de la Facultad de Bellas de la Universidad del País Basc, però cinc anys després va ser cessat, segons es va argumentar, "per mancar de titulació". El 1987 el Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Madrid organitzen una gran exposició antològica que es va repetir, poc després, a Bilbao i Saragossa.

El 1993, Ibarrola va rebre la Medalla de Oro al Mérito en Belles Arts juntament amb integrants de Equipo 57. A més de comptar amb una d’obra gràfica i pictòrica, va experimentar en l’ús de variats materials com travesses de ferrocarril, cartrons, fustes, acer tallin.

Oma 

Els troncs del bosc d’Oma, proper a les coves prehistòriques de Santimamiñe i a la qual ha estat, fins ara, la seua residència a Kortezubi, es va convertir "en el suport d’una de les aventures estètiques més reconegudes de la seua creació".

"El Bosque de Oma (Bizkaia)" --1982-1991--, constitueix, juntament amb la intervenció "Piedras y árboles" --1999-- a Allariz (Ourense), "Los Cubos de la Memoria" --2001-2006-- al port de Llanes (Astúries), les travesses del Ruhr, a Bottrop (Alemania)--2002--, les pedres pintades a Garoza Muñogalindo, Avila) --2005-2009-- o les monumentals obres escultòriques en acer tallin, travesses de ferrocarril, fusta o cartró i les nombroses escultures donades en homenatge a les víctimes del terrorisme d’ETA, "constitueixen un ampli i variat catàleg d’intervencions i obres en l’espai públic".

Com a conseqüència del seu activisme en contra d’ETA i les seues reiterades expressions en contra de l’acció terrorista de la banda, 'El Bosque de Oma' va ser objecte de dos atemptats terroristes el maig del 2000 i el març del 2003. 'El Bosque' de Oma acaba de ser reaubicat i reinaugurat a Kortezubi.

Malgrat haver de viure escortat des de l’any 2000 fins el 2012 a causa de la seua militància antiterrorista, va continuar desenvolupant "una incansable activitat artística" fins al final de la seua vida.