«En 10 anys parlarem potser amb emoticones»

Com a professora, què va pensar quan en els instituts van començar a canviar les pissarres per tauletes i dispositius digitals?

Penso sobretot en el bon ús del món digital. Som éssers biològics que ara vivim en entorns tecnològics i pensem i ens comuniquem de forma digital. El gran problema és la importància excessiva que atorguem al món digital, sobretot en els més petits. No estem deixant que els nens i joves es desenvolupin al seu propi ritme com a persones. Els dispositius digitals interfereixen en el nivell de creixement de la gent jove. Un nen de 3 anys no necessita jugar amb una tauleta, ni hem de deixar-li un mòbil a un nadó al cotxet perquè s’entretingui, com si fos un xumet digital. Aquest és el drama. A les escoles fem servir bé la virtualitat, de forma programada. Hem d’aprendre a gestionar bé el món virtual.

Els baixos índexs de comprensió lectora entre alumnes són un avís.

Sí, és un avís claríssim que fem alguna cosa malament. S’ha perdut el gust per la lectura, la concentració i la creativitat humana del guix a la pissarra i el paper. Jo defenso un equilibri entre el món físic i el digital, que cada vegada anirà més en augment. El mòbil ens apassiona, és una història d’amor, perquè ens comunica, però hem de mirar més, mirar-nos més.

Què és el que planteja en el seu assaig?

Una cosa que m’apassiona: com el llenguatge ha transformat la vida dels éssers humans, per diferenciar-nos dels animals, fins que l’aparició d’internet i, sobretot, els telèfons intel·ligents han canviat el paradigma de com entenem la vida. Aquests dispositius han entrat al nostre cervell i per als joves ara és tan important la realitat física com la virtual. Tots estem fascinats amb el mòbil i la virtualitat, és un canvi revolucionari. Potser d’aquí a deu anys parlarem entre nosaltres amb emoticones o gifs.

Un futur pessimista?

Autors com Orwell, Asimov o Bradbury ja van preveure fa dècades una societat dirigida. Si no tenim paraules, no tindrem pensament i, si no hi ha pensament, què serem? Amb la pèrdua de la capacitat de pensar i criticar no tindrem un futur de progrés i acabarem sent titelles d’un poder que decidirà cap a on ha d’anar la societat.

Il·lusionada amb el Premi Josep Vallverdú?

Moltíssim, i més per guanyar-lo l’any del centenari de l’escriptor lleidatà, que sempre s’ha mostrat apassionat per la paraula i amant i activista de la llengua catalana.