“M'ha tocat viure moments molt difícils per al Museu de Lleida”

A les tres de la tarda, Josep Giralt va agafar ahir la cartera i va creuar la porta de sortida del Museu de Lleida, com ha fet habitualment durant els últims 8 anys i 8 mesos que ha exercit de director de la pinacoteca. Tanmateix, va ser un dia molt especial a la seua vida: l’última jornada de treball a l’arribar a la jubilació. Unes hores abans, fent la vista enrere, va assegurar a SEGRE que “me’n vaig molt content; encara que no hauria de dir-ho jo, crec que he fet el meu treball el millor que he sabut i la meua trajectòria al Museu de Lleida ha estat positiva”.

“Tota la gent m’ha tractat molt bé, les administracions del Consorci han agraït la meua tasca i hi han posat prou recursos”, va assenyalar Giralt, que recordava que se’n va amb un pressupost per al 2024 d’uns 2,3 milions d’euros, molt per sobre dels 900.000 euros que ell es va trobar a l’arribar. De tota manera, reconeix que “ens va tocar viure moments molt complicats que van afectar el pal de paller mateix del Museu de Lleida”, en al·lusió al litigi de l’art amb Aragó. “Va ser una pena i una desgràcia, que va coincidir amb un moment de canvi en la relació entre Espanya i Catalunya”, recordant sobretot l’entrega de les obres de Sixena, amb Guàrdia Civil inclosa al museu. “Mai em vaig imaginar que pogués passar en un país amb una democràcia plena, com diuen, però crec que el museu en va sortir reforçat”, va afegir. Encara no perd l’esperança a recuperar les 111 obres de les parròquies aragoneses que van sortir també cap a Barbastre. “Soc optimista, em costaria d’entendre que un dret tan rellevant com el de la usucapió, un concepte civil i no canònic, no ens doni finalment la raó en un jutjat.”

“Necessitem que obri el Morera”

En clau de futur més immediat per al Museu de Lleida, Josep Giralt va assegurar que “necessitem que el Morera s’inauguri ja perquè el múscul artístic de Lleida necessita transversalitat i diversitat”. “Un museu d’art modern i contemporani de referència també pot atreure més visitants a la ciutat i beneficiar-nos-en tots plantejant sinergies i projectes en comú”, va dir. I, ja en clau més personal, aquest historiador de l’art de Balaguer va valorar tenir a partir d’ara més temps per a la família i també per a una de les seues passions, el món de l’Islam, recordant les seues anteriors etapes al Museu de la Noguera i les excavacions al Pla d’Almatà.