Primera exposició individual d'Ureña a Lleida en tres anys

“Ja tocava!”, va explicar ahir a SEGRE l’artista lleidatà Joaquín Ureña (1946) en la seua tornada tres anys després a la galeria Espai Cavallers. En aquest mateix equipament va presentar el desembre del 2020 la seua anterior exposició individual a Lleida, amb mascareta, limitació d’aforament i la ment posada en la pandèmia i el llavors encara recent confinament domiciliari i tancament cultural. “Molt content, i sense mascareta”, va recordar unes hores abans de la inauguració, una celebració que no va poder seguir en directe per culpa d’una indisposició d’última hora.

“Estic molt feliç de poder trobar-me de nou amb els amics i la gent de Lleida”, va afirmar el pintor sobre la seua nova col·lecció d’aquarel·les, que el públic podrà visitar fins al proper 31 de gener.Si en aquella mostra del 2020 Ureña es va presentar sota el títol de L’instint de pintar, ben significatiu ateses les circumstàncies del moment, ara ha decidit batejar l’exposició només amb el seu nom, que trasllueix la força d’una trajectòria pictòrica que ja supera els cinquanta anys. “Exhibeixo quadres nous i també alguns de gran format que no s’havien vist fins ara a Lleida i que em feia il·lusió presentar-los ara a l’Espai Cavallers”, va comentar. Com sempre, la tècnica de l’aquarel·la és la gran protagonista, amb una barreja de les seues singulars obres de gran format amb altres de més petites. Gairebé una trentena de peces entre les quals destaca un altre dels seus invents de paper: unes tires allargades, d’un pam d’ample però metres de llarg, amb plecs com la manxa d’un acordió, que l’artista ha preparat per adaptar-les a la superfície corba d’un dels racons de la galeria. I fidel als seus retrats de paisatges interiors que tant caracteritzen l’estil Ureña. Com destaca en aquest sentit l’escriptor i periodista cultural català Sergio Vila-Sanjuan al catàleg editat per a l’ocasió, “Ureña pinta un món nou. I és nou perquè no té història, al contrari, tot sembla acabat de ser instal·lat. Les taules creades sobre taulons i cavallets, els llums articulats, les biblioteques de DM i conglomerat, les prestatgeries metàl·liques adaptables, els calaixos de plàstic..., recullen un món que no és el dels tradicionals interiors de la pintura burgesa (...), sinó el món actual dels supermercats, el d’Ikea i de Leroy Merlin, que han democratitzat l’interiorisme de la societat espanyola”.