LLENGUA TOPONÍMIA
Els topònims del Sobirà i els seus llaços amb l'entorn geogràfic
Nova metodologia d'estudi en una tesi doctoral de Núria Garcia Quera
Núria Garcia Quera, en una imatge a Escaló, al Pallars Sobirà. - ACN
La tesi doctoral de l’escriptora i editora pallaresa Núria Garcia Quera (1965), centrada en un nou mètode interdisciplinari per investigar l’origen dels topònims del Pallars Sobirà, conclou que les característiques pròpies del paisatge i la informació que ofereix l’entorn geogràfic de cada lloc estan darrere de la majoria dels noms de pobles de la comarca. Aquest nou mètode plantejat per Garcia Quera a la seua tesi –que va defensar a començaments d’octubre a la Universitat Autònoma de Barcelona i que va obtenir la qualificació cum laude– té el suport d’un exhaustiu programa estadístic i també molt en compte el coneixement dels habitants de la zona.
De fet, aquesta llicenciada en Filologia Catalana i nova doctora en Geografia va explicar a SEGRE que “per a la tesi he parlat amb 177 persones grans de tots els pobles del Sobirà, per confirmar així la configuració geogràfica de cada lloc, que crec que és la clau de l’origen dels diferents noms”.
Estudiarà 3 mesos a la Universitat de Glasgow si el mètode és exportable a altres llocs i llengües
A tall d’exemple, a la tesi identifica que els pobles el nom dels quals comença per est (Estac, Estaís, Estaon, Estaron o Esterri) estan tots vinculats a l’existència en el seu entorn d’una antiga zona plana humida o pantanosa; que els topònims que comencen per esc (Escalarre, Escaló, Escart, Escàs o Escòs) tenen relació amb un congost; o que els acabats en ui (Arestui, Balestui, Bernui, Bressui, Bretui o Embonui) descriuen conques visuals de gran extensió, en el sentit que des del poble en qüestió es poden veure grans vistes.
“La toponímia pirinenca més tradicional estudia cada nom de forma individual a partir de la història del lloc i de si aquest nom sona com a procedent del llatí, basc, germànic o fins i tot àrab, per després buscar paraules en aquestes llengües que puguin assemblar-se al topònim. Crec que és un sistema molt subjectiu i no tan empíric com el que he plantejat en el meu estudi”, va afirmar Garcia Quera.
