El món de la cultura plora Itziar Castro

L’actriu catalana Itziar Castro, coneguda per sèries com Vis a vis i pel·lícules com Pieles o Campeones, va morir dijous a la nit ahir a la nit a Lloret de Mar com a conseqüència d’una parada cardiorespiratòria mentre assistia a les proves de llum per a un espectacle de natació sincronitzada a la piscina municipal coberta. Itziar, de 46 anys, acompanyava l’exentrenadora de l’equip espanyol de natació sincronitzada Anna Tarrés, quan va patir una indisposició pocs minuts després de la una de la matinada, per la qual cosa van ser alertats els serveis d’emergències, que van realitzar maniobres de reanimació fins que, al voltant de les dos de la matinada, van verificar la seua mort. El cos va ser traslladat a l’institut de medicina legal de Girona perquè li sigui practicada una autòpsia que certifiqui les causes de la defunció. Santiago Segura va recordar que Castro patia lipedema, una malaltia poc coneguda i amb un component genètic que es caracteritza per l’acumulació de greix en cames i braços. “De vegades ho passava malament veient el hate i el bullying que havia d’aguantar en aquesta mateixa xarxa social, encara que ella ho afrontava sempre amb força i valentia”, va escriure a la xarxa social X. En un comunicat, la família i amics van destacar l’“empremta inesborrable” que deixa la intèrpret catalana, una artista polifacètica en cine, teatre i televisió, a més d’una incansable activista contra la grassofòbia i en defensa del col·lectiu LGTBI i de la igualtat de les dones. “No només va ser una actriu i artista talentosa, sinó una incansable lluitadora pels seus ideals i creences.” “Va enfrontar cada desafiament amb una determinació i un coratge que van inspirar molts”, afegeix la família, que va demanar respecte a la seua privacitat durant el període de dol.

Nascuda a Barcelona el 1977, el seu primer paper en el cine va ser a Inconscients de Joaquín Oristrell i també va tenir aparicions a Rec 3: Gènesi de Paco Plaza o Blancanieves de Pablo Berger. Però el seu primer personatge important va ser a Pieles, un film d’Eduardo Casanova sobre gent deforme amb problemes per encaixar en la societat. El 2018 va fitxar com a professora d’interpretació d’Operación Triunfo en substitució de Javier Calvo i Javier Ambrossi, però va ser destituïda al cap de pocs mesos. El seu caràcter polifacètic la va portar a participar també en musicals, cabarets o circs. Demà diumenge tenia previst participar en una representació a Madrid del col·lectiu Acció Comares per difondre testimonis de violència sexual contra les dones, una iniciativa amb finalitats benèfiques al costat de l’escriptora Cristina Fallarás, l’actriu María Botto i la periodista Karmele Marchante.