EQUIPAMENTS CULTURALS ANIVERSARI
Cent anys de Teatre Ateneu
Tàrrega commemora el centenari de l'espai que és punt neuràlgic dels actes culturals de la ciutat
Una exposició repassa la història de l'edifici i dels grups teatrals locals
Un dels espais de l’exposició a la Sala Marsà, amb una foto de gran format de l’emblemàtic espai interior del teatre. - ARXIU COMARCAL URGELL
El Teatre Ateneu de Tàrrega havia estat anteriorment una fàbrica de llumins i el projecte inicial era molt més ambiciós respecte a l’edifici actual que va constituir finalment la Societat Ateneu. Aquestes són algunes de les curiositats que explica l’exposició Teatre Ateneu 100 anys que es pot veure a la Sala Marsà i que ha estat produïda per la regidoria de Cultura de l’ajuntament de Tàrrega en el marc de la commemoració del centenari de la inauguració d’aquest emblemàtic teatre de la capital de l’Urgell.
La mostra, composta per una extensa documentació en uns plafons explicatius així com la reproducció de fotografies de l’època que mostra l’evolució d’aquests 100 anys de vida, es complementa amb un apartat dedicat a la vintena d’agrupacions teatrals que han sorgit a la ciutat des del 1900 fins a l’actualitat i amb un altre en el qual s’exposen les diferents sales escèniques que ha tingut Tàrrega des del 1860. Dos apartats molt curiosos en els quals els visitants poden recordar o descobrir que Cal Costa, l’Aliança, el Cafè de l’Oller o Cal Tòfol, entre d’altres, havien acollit representacions teatrals i que entre els grups teatrals locals hi havia part de l’emblemàtica BAT (que celebra setanta anys de trajectòria), el Grup Thespis, el Drapaire Musical i Els Nois del Panís fins a arribar a agrupacions recentment constituïdes com Emília Gargot o A-rítmics. Tot plegat per demostrar que Tàrrega és una ciutat tradicionalment vinculada al teatre i a les arts escèniques.Poder inaugurar el Teatre Ateneu no va ser tasca fàcil.
La Societat Ateneu de Tàrrega, fundada per la burgesia local a començaments del segle XX, va iniciar una campanya per recaptar fons el 1921 i el teatre no va ser inaugurat fins dos anys després, després d’haver executat una primera fase del projecte. Les ganes d’organitzar actes van fer que el 9 d’octubre del 1921 es programés l’escenificació de La Ventafocs amb la companyia de Josep Borràs, funció que es va interrompre de forma dràstica per una forta tempesta, atès que la teulada de l’edifici encara no estava acabada. Finalment, es va inaugurar el 30 de setembre del 1923 amb cine mut i música en directe (vegeu el desglossament de la dreta). No va ser fins a la festa major del maig del 1930 quan es va projectar el primer film sonor: Follies y Casados en Hollywood. Les projeccions cinematogràfiques en aquest edifici van acabar el 1984, any en què la Societat Ateneu va arrendar l’ús del teatre a l’ajuntament i, des d’aleshores, l’Ateneu s’ha convertit en el centre neuràlgic de bona part dels actes culturals de Tàrrega.En aquest segle de vida, l’edifici ha experimentat molts canvis i reformes. Destaca la nova façana el 1994, les pintures murals de Josep Minguell al vestíbul l’any 2000 o les millores el 2001, amb nova platea i amfiteatre (amb aforament per a 500 espectadors) i vestidors.
Una fàbrica de llumins i teatre que es va cremar el 1879
Teresa Garcia, tècnica de Cultura i una de les responsables de la mostra (juntament amb Xavier Garcia i Lluís Agea), destaca que “tot apunta que l’edifici havia acollit anteriorment una fàbrica de llumins”. Així es dedueix d’una capsa de llumins que es conserva amb una imatge exterior de l’edifici quan va ser adquirit per la Societat Ateneu i per una notícia d’un diari de Valls del 1879 que narrava que “la fàbrica de llumins i el teatre que era al mateix edifici s’havien cremat totalment, així com l’escenografia i el vestidor d’una companyia que hi estava treballant”. “Per aquesta informació deduïm que el teatre estava construït des del 1877”, va afegir Garcia. En els seus 100 anys de vida, l’Ateneu ha viscut moltes reformes i modificacions, que queden ben detallades a l’exposició que es pot visitar fins al dia 17.
Estrena de cine amb Elliot Dexter i Gloria Swanson
La festa inaugural, el 30 de setembre del 1923, va projectar el drama Abnegación, dirigit quatre anys abans per Cecil B. DeMille i protagonitzat pels “mundials artistes Gloria Swanson i Elliot Dexter”, com resava el cartell anunciador. Cine mut en blanc i negre amb un dels millors projectors del moment, de l’alemany Heinrich Ernemann, i amb música en directe a càrrec d’una orquestra d’onze músics dirigida per Josep Serra.
