El 'descobriment' del romànic

El bisbe Ramon de Roda va consagrar Sant Climent de Taüll el 10 de desembre del 1123. Gràcies al màping del 2013 podem fer-nos una idea de què va veure al creuar el llindar del temple aquell llunyà dia de fa 900 anys. Si en plena era audiovisual el públic literalment al·lucina en colors, a l’edat mitjana les esglésies de la Vall de Boí devien deixar sense paraules els feligresos. Però malgrat el seu indiscutible valor, els gustos van canviar i el romànic es va devaluar fins al punt que els conjunts murals del Mestre de Taüll es van tapar amb retaules més al gust de la societat del seu moment.

No va ser fins a principis del segle XX que el romànic va tornar a posar-se de moda i dos arquitectes, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, van liderar dos expedicions per descobrir aquest patrimoni. Domènech i Montaner va ser el pioner. El 1893 va començar a treballar enn un ambiciós projecte a què va dedicar deu anys de la seua vida. Va arribar a la Vall de Boí el 1904. Va aixecar planimetries dels temples i va dibuixar amb tot detall el patrimoni conservat. Però el 1907 Josep Puig i Cadafalch, que va ser el seu deixeble, va posar en marxa des del llavors acabat de crear Institut d’Estudis Catalans la Missió arqueològica-jurídica de l’Institut a la ratlla d’Aragó. D’aquesta aventura al més pur estil Indiana Jones es coneixen molts detalls perquè mossèn Josep Gudiol en va deixar escrit un dietari. El 30 d’agost van sortir de Barcelona i el 5 de setembre van arribar a Erill la Vall després d’una odissea pel port de Colomèrs.

El primer gran descobriment són unes escultures que els semblen “humans momificats”. Era el famós Davallament, avui conservat entre el Museu Episcopal de Vic i el MNAC. A Sant Climent de Taüll, “(...) darrere dels alts pinacles d’un retaule del segle XVI, va poder fer-se a la idea de com de meravellosa era la decoració de l’absis”. Bona intuïció. Era l’avui mundialment conegut Crist Majestat de Taüll, una icona de l’art romànic.

Santa Maria de Viu de Llevata, el laboratori d’idees del romànic

El 1972 es feien unes petites reformes a l’interior de l’església de Santa Maria de Viu de Llevata. El llavors rector, Joan Mora, va demanar ajuda al veí Casimiro Macià per moure l’altar, però es van necessitar més mans, per la qual cosa van trucar als fills de Macià. Un d’ells, l’escriptor i professor de la UdL Xavier Macià, recorda la sorpresa que els va produir descobrir a l’interior una capseta de fusta que contenia un pergamí. És l’acta de consagració del temple, datada el 26 de novembre del 1108. Aquesta lipsanoteca es conserva ara al Museu de Lleida i és la prova que Santa Maria va ser la particular església pilot del Senyor d’Erill, a partir de la qual va impulsar les de la veïna Vall de Boí.