El primer premi Horitzons, per a Itàlia

L’artista italiana Silvana Martignoni, amb quatre dècades de trajectòria professional, es va emportar ahir la primera edició del premi Horitzons de gravat, una de les activitats estrella de l’acabada de crear Fundació Privada Horitzons 2050, impulsada pel mecenes, escriptor i activista cultural lleidatà Antoni Gelonch. Martignoni, nascuda a Busto Arsizio, a la Llombardia, a prop de Milà, es va mostrar “emocionada” al Museu de Lleida al rebre el diploma de guanyadora d’aquest premi, el més ben dotat a Espanya de l’especialitat de gravat, amb 5.000 euros. Martignoni va afegir que “resulta excepcional per a mi trobar-me a Lleida envoltada de gent que estima aquesta tècnica artística”. Gelonch va presentar l’obra guanyadora per unanimitat del jurat, titulada Fantasia, Luogo e Memoria, en què “l’artista ha utilitzat diverses tècniques de gravat calcogràfic, com l’aiguafort, l’aiguatinta, la «manera negra» o la mitja tinta, per crear un arbre del «bon esperit» que em recorda al Renaixement i que infon bellesa i serenitat al contemplar-lo”. El públic podrà veure-la al Museu de Lleida fins al 7 de gener en una exposició al costat d’unes altres sis obres finalistes, dels catalans Marta Torres i Tomàs Pariente, la valenciana María José Planells, el mexicà Ernesto Alva, la italiana Chiara Pasqualotto i la bielorussa Angela Malyshaya. Gelonch va destacar la sorpresa al rebre en aquesta primera edició del premi 105 obres de 64 artistes de 17 nacionalitats, “la qual cosa demostra que el gravat és una de les belles arts més vives i democràtiques”. També va assegurar la continuïtat d’aquest certamen biennal, que tornarà a convocar-se el 2025.

Quin missatge transmet l’obra guanyadora?

L’amor per la naturalesa i també pel treball laboriós i fantàstic que representa aquest gravat, per al qual he utilitzat totes les tècniques possibles que he estat practicant des que tenia 18 anys.

D’on sorgeix la passió per la tècnica del gravat?

Quan estudiava a l’Acadèmia de Belles Arts de Milà dibuixava i dissenyava, però trobava a faltar alguna cosa. Llavors, em vaig introduir al gravat i va aparèixer tot un món en què vaig percebre que podia fer moltes més coses i més variades.

De fet, el 1983 ja va guanyar un premi internacional.

Sí, va ser la primera edició del premi de dibuix de la Fundació Joan Miró, a Barcelona. El 2016 també em van donar un premi internacional a Tarragona. I ara a Lleida. Aquí a Espanya sempre s’han portat molt bé amb mi!

Què diria a aquells que pensen que el gravat és un art de “segona divisió”?

Doncs que si estimes i aprecies aquesta tècnica artística i coneixes el treball que costa crear un gravat, és al mateix nivell que les belles arts tradicionals de la pintura o l’escultura. A nivell del mercat de l’art, el gravat és molt desconegut. Per això jo no estic per editar obres amb grans tirades, sinó limitar-les a 100 o 200 per mantenir la qualitat.

Creu que les noves tecnologies i l’art digital acabaran per erradicar les belles arts?

No ho sé, no m’atreveixo a predir el futur, però a mi m’agrada l’art més tradicional.

«Aquí sempre s’han portat molt bé amb mi!»