El teatre més gran de Barcelona sota cúpula

Barcelona compta des de fa uns mesos amb un espai impressionant per gaudir d'espectacles musicals, teatre i nous tipus de xous i performances: el Teatre Cúpula Arenas. El director i productor Joan Lluís Goas el vol posicionar com un lloc de referència amb una programació variada i per a tots els públics.

Vaig conèixer el Joan Lluís Goas en l’època en què tots dos ens iniciàvem en el periodisme a El Noticiero Universal, ell com a crític de cinema i jo de redactora a la secció d’Economia. El recordo abduït pel cinema musical americà, muntant sessions maratonianes de pel·lícules fins a la matinada amb els amics a casa seva, formant-se en una visió crítica envers el món del setè art i treballant de valent per convertir el que era una intensa passió pel cinema en un ofici de viure.

El Goas arribava a la redacció del mític diari i ens explicava els seus viatges a ciutats glamuroses com Canes, Sant Sebastià, Venècia i Los Angeles, i sempre queia alguna anècdota relacionada amb un director o un actor o actriu de cinema. “Aquells anys escrivia crítiques de pel·lícules i també de festivals –explica– i, a més de ser-ne un espectador, em vaig anar amarant de coneixements , descobrint estratègies, forjant contactes i desenvolupant capacitat de negociació i de comprensió d’un món que sembla molt banal però que amaga moltes llums i ombres”.El festival de Sitges li va canviar la vida al jove periodista i Goas va ser també un valuós revulsiu pel Festival de Cinema de Terror. Del 1982 al 1992 en va ser el director i en aquella dècada va créixer ell com a professional en el món de la gestió i producció cinematogràfica i, alhora, el festival va evolucionar d’un certamen familiar, gairebé d’amics, a un esdeveniment de caràcter internacional. “Sitges va despertar en mi una part de rebel·lia i tossuderia per fer coses grans malgrat els pocs recursos que teníem i em va aportar confiança i decisió de seguir en aquest món”, explica.En el seu recorregut des dels anys 80 fins ara ha trobat amics i detractors, com no podia ser d’una altra manera, i ha viscut moments de glòria absoluta amb d’altres que segurament voldria esborrar. Però com ell diu “no miro enrere amb ira, sí assumeixo el meu passat amb molt d’amor”.

D’aquelles vivències en els festivals internacionals de cinema i els actors, actrius, directors i productors que van passar per Sitges, en va sortir el llibre Entre dioses y monstruos, publicat el 2016 (Ed. Alrevés). Joan Lluís Goas hi va abocar una part de la seva vida, forjant retrats d’alguns personatges que, per una raó o altra, han tingut algun significat per a ell i el qualifica com un compendi d’anècdotes i un polsim de biografia. En el llibre parla d’una dona que marcaria de forma important la seva vida, Fay Wray , la nòvia de King Kong. La pel·lícula apassiona Goas, que n’admira l’actriu i el goril·la, que de la mà del Joan Lluís ha deixat una empremta identitària al Festival de Sitges.Des de la seva empresa de continguts audiovisuals, culturals i teatrals, Joan Lluís Goas escala, com King Kong, un nou repte: donar vida a la impressionant sala que culmina l’edifici de Las Arenas, amb vistes de 360º sobre Barcelona. “L’espai és magnífic –explica–, té una cúpula de fusta preciosa, un escenari de gairebé 30 metres d’ample i 12 de fons, i nosaltres l’hem vestit amb unes grades de 1.340 butaques molt confortables i una visibilitat excel·lent, i l’hem dotat dels mitjans tècnics i audiovisuals més moderns”. Aquest mes de desembre han fet una programació molt especial i veurem el 2024 un espectacle de circ i funambulisme espectacular i únic al món. “Ara el nostre objectiu es aconseguir fidelitzar l’espai”, desitja Goas.