“Vaig somiar la novel·la abans d'escriure-la”

“Moltes nits d’estiu, em despertava de matinada després d’un malson i em venien ganes d’escriure aquesta història”, confessa l’escriptor lleidatà Màrius Blàvia (1963). El resultat és la novel·la Infernàlia, que acaba de publicar l’editorial mallorquina Edicions Món de Llibres, després que l’autor guanyés el mes de juny passat el Premi Ciutat de Manacor Maria Antònia Oliver 2023, dotat amb 5.000 euros. “És una novel·la en part somiada, onírica, que es va cuinar durant la pandèmia”, va recordar Blàvia sobre un text amb una intrahistòria curiosa: “La primera versió, titulada Pandemònium, va quedar finalista del Premi Josep Pla de narrativa 2021, però com que a l’editorial em van dir que no la publicarien, llavors vaig decidir refer tota la història, allargar-la i, amb aquest nou títol d’Infernàlia, presentar-la al certamen de novel·la de Mallorca.” Aquest jurat sí que es va mostrar convençut del que va qualificar de “lliçó estilística, domini del llenguatge que fa que la lectura sigui entretinguda, en una obra exuberant, rica, barroca, enginyosa i divertida”. Blàvia la qualifica de “novel·la gòtica”, ambientada entre Cervera, Lleida i Agramunt, en la qual “una societat secreta persegueix un antic tresor de l’època àrab que, segons la llegenda, qui el trobi tindrà la vida assegurada”. Aquesta recerca arriba fins i tot fins al mateix infern, en “una història en la qual Déu i el Diable tenen molt a dir”. Una trama amb un descens a l’infern inclòs, en el qual se cita el mateix Dante, “però no és un infern tan terrible com el de La Divina Comèdia, amb no tant foc i sí més aigua i laberints”. No són ni de bon tros els únics protagonistes d’Infernàlia. L’autor ha repetit un singular costum que no pot evitar a les seues novel·les: sempre surt algun Blàvia. En aquesta apareix un professor i escriptor sospitosament semblant a aquest catedràtic de Secundària, que imparteix Llengua Catalana a l’institut Ribera del Sió d’Agramunt. Hi ha algun altre detall autobiogràfic, com el d’un sacerdot que té traços semblants a “un que vaig conèixer d’adolescent, a finals dels anys 70, quan participava en un esplai a la parròquia del Carme de Lleida”.

L’autor recupera paraules i expressions antigues de Lleida

Els cinc anys de feina que s’amaguen darrere d’Infernàlia li van servir també a Màrius Blàvia per incloure moltes paraules i expressions de la Lleida més tradicional, avui ja oblidades. “Quan els meus avis deien que anaven a fer alguna cosa per entretenir-se, comentaven que anaven a fer tritis, o quan es preguntaven què podien fer utilitzaven una expressió del joc de cartes: da-me’n i pren-te’n”, comenta l’escriptor, que també inclou a l’obra expressions d’abans com ser més fort que un balcó de ferro, o paraules típiques de Ponent que apareixen al popular Lo Diccionari Lleidatà, com gandutes, les entranyes i garrons a la carnisseria. Blàvia és autor de novel·les fantàstiques com L’illa dels morts, premi Ciutat de Mollerussa 1994; La llum de l’abisme (1997), Estirp d’homes lliures (2004), Dreceres del bosc (2010) i La flama d’or (2017).