El nou Museu Morera obrirà “al gener o principis de febrer”

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va afirmar ahir que el nou Museu Morera a la rambla Ferran obrirà les portes “a finals de gener o principis de febrer”, un mes com a mínim més tard del previst. Larrosa va afegir que “em sap greu perquè vam anunciar que el podríem estrenar abans de final d’any, però bé, després de tants anys, no vindrà d’unes setmanes”. Sí que va confirmar que la Paeria ha rebut aquesta setmana l’edifici per part de les tres empreses adjudicatàries de la rehabilitació de l’antiga Audiència. “L’obra arquitectònica està finalitzada i l’estrena serà imminent”, va assegurar el primer edil. Per això, també va afirmar que la subvenció de dos milions d’euros dels fons europeus Feder no perilla a l’estar acabada la reforma de l’edifici a temps i ultimant-se els informes de final d’obra.

El canvi de plans en l’obertura al públic ha obeït més a una qüestió patrimonial. “El director del museu, Jesús Navarro, va recomanar retardar-la a causa de l’alt grau d’humitat que hi ha hagut aquests dies a Lleida i a també perquè l’edifici encara no està segellat per complet, la qual cosa fa aconsellable actuar amb prudència per no afectar de forma negativa a les obres d’art i esperar així a l’estabilització de les sales del nou museu”.

L’ofrena floral sota l’escultura del poeta al Canyeret va reunir mig centenar de persones

En un comunicat, la Paeria va informar que “ara es treballa en els últims retocs interiors a l’edifici, en la progressiva posada en marxa dels diferents serveis i en la preparació de diverses activitats per donar la benvinguda al nou Morera amb un gran esdeveniment ciutadà”.

Reclamen editar l’obra completa de Màrius Torres

Per vuitè any consecutiu, l’escultura del poeta Màrius Torres al Canyeret de Lleida, al costat de l’ascensor de la Seu Vella, va tornar a omplir-se de pètals de roses en l’aniversari de la seua mort –el 29 de desembre del 1942 al sanatori de Puig d’Olena, al Moianès, als 32 anys víctima de la tuberculosi–, data de la qual ahir es van complir 81 anys. Mig centenar de persones es van citar a la tarda davant del bust escultòric erigit el 1992, en el 50 aniversari de la seua mort. Carmina Pardo, presidenta de l’Ateneu Popular de Ponent –entitat impulsora d’aquest acte de record–, va reclamar a les institucions i va insinuar també la possibilitat d’una acció de finançament col·lectiu per a la publicació de l’obra completa del poeta ja que, com va recordar Joan Ramon Veny, responsable de la càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, es va iniciar fa una dècada la recuperació de dos volums de la seua poesia però encara falta la resta de la seua producció literària i la seua correspondència. L’historiador i escriptor Pep Tort va llegir la glossa dedicada a un Màrius Torres de “gran solidesa ètica, maduresa filosòfica i compromís amb la pàtria”. L’alcalde, Fèlix Larrosa, va obrir la lectura de textos i poemes en la qual van participar una dotzena de persones, en un acte amb la música de Meritxell Gené.