Descobertes immenses fortificacions de 4.000 anys a l’Aràbia
Reconstrucció digital de la xarxa de muralles de la secció nord de l’oasi emmurallat de Khaybar fa 4.000 anys.
Els oasis del desert del nord de l’Aràbia van estar habitats per poblacions sedentàries en el quart i tercer mil·lenni aC, que van construir immenses fortificacions per protegir-los. Un equip de científics del CNRS –el centre d’investigació pública francès– i la Comissió Real de AlUla (RCU) acaba de revelar les restes d’una gran construcció defensiva que tanca l’oasi de Khaybar, al nord de Medina, una de les més llargues coneguts d’aquest període. Aquest nou oasi emmurallat és, juntament amb el de Tayma, un dels dos més grans de l’Aràbia Saudita, va informar el CNRS en un comunicat.
Si bé ja s’havien documentat diversos oasis emmurallats que daten de l’Edat del Bronze, aquest important descobriment dona nova llum sobre l’ocupació humana al nord-oest de l’Aràbia i proporciona una millor comprensió de la complexitat social local durant el període preislàmic.
Creuant estudis de camp i dades de teledetecció amb estudis arquitectònics, l’equip va estimar les dimensions originals de les fortificacions en 14,5 quilòmetres de longitud, entre 1,70 i 2,40 metres d’espessor i aproximadament 5 metres d’altura. Conservat avui en poc menys de la meitat de la seua longitud original (41 per cent, 5,9 km i 74 baluards), aquest colossal edifici tancava un territori rural i sedentari de gairebé 1.100 hectàrees. La data de construcció de la fortificació s’estima entre 2250 i 1950 aC, basant-se en la datació per radiocarboni de mostres recollides durant les excavacions. Si bé l’estudi confirma que l’Oasi de Khaybar pertanyia clarament a una xarxa d’oasis emmurallats al nord-oest de l’Aràbia, el descobriment d’aquesta muralla també planteja interrogants sobre per què es va construir, així com sobre la naturalesa de les poblacions que la van construir, en particular les seues relacions amb poblacions fora de l’oasi.
Aquest descobriment arqueològic, els resultats del qual es publiquen al Journal of Archaeological Science: Reports (JASREP), aplana el camí per a importants avenços en la comprensió del passat prehistòric, preislàmic i islàmic del nord-oest de la Península Aràbiga.
