Imma Monsó guanya el Premi Òmnium amb 'La mestra i la Bèstia'

L’escriptora lleidatana Imma Monsó (1959) va guanyar la setena edició del Premi Òmnium a la millor novel·la dels últims dotze mesos amb La mestra i la Bèstia, publicada el febrer de l’any passat per Anagrama. Es tracta del guardó més ben dotat a Catalunya per a una obra publicada, reconegut amb 25.000 euros, 20.000 de directes per al guanyador i 5.000 més per a la promoció del llibre.

Aquesta novel·la es va imposar a les altres dos finalistes: A casa teníem un himne (L’Altra Editorial), de Maria Climent, i Una vegada va ser estiu la nit sencera (Males Herbes), d’Elisabet Riera. El jurat va reconèixer una obra en la qual Monsó narra la sortida al món d’una jove mestra en un poble del Pirineu de Lleida, a la Ribagorça, a començaments dels anys 60 del segle passat. Sense ser autobiogràfica, l’escriptora planteja un volum que reuneix tots els seus “dols del passat”, el de la més llunyana mort del seu pare i el de la més recent mort de la seua mare. Quan va publicar la novel·la, Monsó va explicar a SEGRE que “Vilaller i la Ribagorça eren la terra del meu pare, i la meua mare també hi va fer de mestra”. L’autora va incloure en aquesta obra “moltes històries que em van explicar de les escoles rurals de la comarca i també de Montanui i la Franja”. De La mestra i la Bèstia el jurat en va destacar la personalitat original i poderosa de Severina, la mestra protagonista, un personatge “que arriba a la literatura catalana per quedar-se”.

Al rebre el guardó, en un acte a la Casa Rius de Barcelona, Monsó va defensar la literatura de ficció com a “espai privilegiat” per a la incertesa i per exposar les contradiccions humanes, i va afirmar que en un moment presidit per la tecnologia, les presses i la postveritat, aquest gènere literari es converteix en un refugi. També va afirmar que defensa la llengua amb les novel·les més honestes que pot escriure, i va assenyalar que vol que el català visqui, per a la qual cosa veu necessari que “bategui, es barregi, s’embruti i evolucioni, la llengua és del poble”. Monsó va subratllar que és inadmissible els “atacs i la manera que s’està intentant arraconar” el català a València i les Balears, una qüestió que “s’ha de denunciar”. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, va recordar que aquest premi vol reconèixer la qualitat i diversitat de la literatura catalana, que va situar com “una de les més potents i creatives d’Europa”.