Històries d'ultraviolència

La nit del 16 de desembre del 2005, dos joves de 18 anys i un menor de 16 van calar foc a una indigent que dormia en un caixer de la zona alta de Barcelona i que, com a conseqüència de les cremades, va morir dos dies després. Casualment, unes hores abans d’aquest tràgic episodi que va saltar als mitjans com el crim del caixer, el periodista i escriptor lleidatà Ferran Grau va passar al costat d’aquest mateix caixer. Aquest episodi sempre se li va quedar gravat en la memòria i es va despertar quan, onze anys després, va poder entrevistar un dels joves condemnats. Va ser l’espurna que ara ha donat com a fruit la novel·la Hiperràbia (Angle Editorial), en la qual prova d’entendre aquell comportament “ultraviolent”, semblant al que retrata una de les seues novel·les de referència, La taronja mecànica (1962), d’Anthony Burgess, portada al cine el 1971 per Stanley Kubrick. “Escric sobre una generació de joves, nascuts als 80, marcada per un desencant profund amb la societat i que, per allò del lliure albir, senzillament escullen la violència com a sortida, que evidentment no justifico”, explica l’autor a SEGRE.

Grau té previst presentar la novel·la a Lleida el proper 27 de febrer a la llibreria Caselles, en un acte que conduirà el periodista i escriptor Juan Cal. Hiperràbia compta amb un detall molt singular: un lèxic inventat per l’autor d’unes 200 paraules del que ell ha batejat com a argot xeno-català, per exemple: farfanya (butxaca), basuco (presoner), miquelet (policia) o gorgantí (meravellós).