Utopia rural d'Albert Villaró

L’escriptor andorrà nascut a la Seu d’Urgell Albert Villaró arriba avui a les llibreries amb la seua primera novel·la juvenil, Tercer origen (Estrella Polar - Grup 62). No està, però, completament d’acord amb el qualificatiu. “Els adults que ja han llegit la història em diuen que els ha agradat molt”, va explicar ahir l’autor a SEGRE, assegurant que la novel·la no està pensada només per a joves, “la pot llegir tothom, fins i tot els adolescents”. De fet, la seua primera incursió en el gènere va venir motivada perquè “volia escriure una narració més curta i, esclar, la protagonista és una joveneta”. Es tracta de la Irene, una preadolescent de 12 anys a qui els seus pares anuncien que deixen la ciutat on viuen, Sabadell, per mudar-se a un petit poblet del Pirineu, Llobarca, l’escenari rural que Villaró va crear en un dels seus primers thrillers, Obaga (2003). Al cap de poc d’arribar, esclata una terrible pandèmia i tothom prova d’escapar-se de les ciutats. L’aïllament de Llobarca acaba salvant el poble. “De seguida em vaig adonar que aquesta història era com una picada d’ullet d’homenatge a Manuel de Pedrolo i el seu Mecanoscrit del segon origen. Aquella era una història de supervivència d’una parella i, en la meua, de supervivència col·lectiva, com una utopia rural”, va afirmar.Tercer origen és “la vida en un poble del Pirineu –que està aïllat i els habitants del qual han de fer front a un conflicte–, vista amb els ulls d’una nena de ciutat nouvinguda”, va afegir Villaró.

Emergència climàtica, naturalesa i megalòpolis

■ Malgrat que no d’una forma explícita, la pandèmia de la covid està en la base de l’argument de Tercer origen. En aquest sentit, Villaró va comentar que “la història explota en certa manera la idea de la indefensió quan ocorre una catàstrofe com aquella; fins que passa érem els reis del mambo, però a partir de llavors, quan el nostre món explota, no sabem què fer”. L’escriptor va advertir que “amb l’emergència climàtica veurem coses semblants”. Això sí, va concloure que “els entorns petits són llocs més raonables per viure que les megalòpolis”.