Llorenç Capdevila recorda l'últim maqui català

Amb més de dos dècades d’una trajectòria literària amb accent especial en la novel·la històrica, el lleidatà Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969) confessa que sempre li ha interessat la figura dels maquis, les guerrilles antifranquistes actives sobretot després de la II Guerra Mundial i durant la dècada dels 50. Establert des de fa uns anys a Castellnou del Bages, era inevitable que se sentís atret per la història de Ramon Vila Caracremada, oficialment l’últim maqui de Catalunya, assassinat per un grup de guàrdies civils en aquesta mateixa localitat l’agost del 1963. Una atracció que s’ha traduït en la novel·la Li deien Caracremada (Empúries), que demà a les 18.30 presentarà a la llibreria La Fatal de Lleida en un acte conduït per la directora de SEGRE, Anna Sàez. “També m’han interessat sempre aquests personatges abocats a una fugida cap endavant, sense poder anar marxa enrere, i que tots sabem com acabaran”, va explicar l’escriptor, recordant també el personatge de la seua novel·la Serrallonga, l’últim bandoler (2006). Capdevila deixa clar abans de res que no és una biografia sinó una obra de ficció, amb dos joves protagonistes i un guàrdia civil obsessionat a acabar amb Caracremada. “Va ser una persona que va estar lluitant durant tota la seua vida, des d’abans de la Guerra Civil, i al Bages encara hi ha gent que el recorda”, va afegir l’autor.