La nova directora del Museu de Lleida vol mantenir els litigis al "marge" però defensant la unitat de la col·lecció

La nova directora del Museu de Lleida, Clara Arbués, considera que la qüestió de l'art de la Franja i també el trasllat d'obres de Sixena han estat "essencials" en els darrers anys però creu que la nova etapa que ara s'enceta s'hauria de plantejar al "marge" dels litigis oberts. Això no obstant, ha defensat que cal tenir clara la importància de la unitat de la col·lecció i per això ha remarcat que aquesta serà una de les línies a seguir de la direcció. Arbués vol obrir una fase "cap enfora" de les col·leccions amb "acció museística" i reforçant la mirada feminista del museu. També ha dit que treballarà per aconseguir l'adscripció del fons arqueològic de la ciutat de Lleida i millorar l'accessibilitat i sostenibilitat de l'equipament.

En la presentació pública i primer contacte que ha mantingut amb els mitjans de comunicació, la nova directora del Museu de Lleida, Clara Arbués, que relleva al qui ha estat director durant els darrers 9 anys, concretament fins a l'octubre, Josep Giralt, que va plegar per jubilació, ha valorat com "essencial" l'afer dels litigis d'art amb l'Aragó. Això no obstant, ha considerat que seria bo que aquesta qüestió no fos "tant essencial" en la nova fase i creu que s'hauria de plantejar al marge, sempre tenint clara la unitat de la col·lecció.

En aquest sentit, ha recordat que el Museu de Lleida compta amb un consorci i uns patrons que són els qui han de marcar la línia a seguir i treballar en aquest àmbit. "Són l'òrgan de decisió que va més enllà de la direcció", ha dit Arbués, que també ha afegit que caldrà parlar-ne "més enllà" en funció de com esdevinguin els possibles moviments des del punt de vista de les reclamacions de les obres traslladades tant a Barbastre com a Vilanova de Sixena.

Arbués ha explicat que la decisió de presentar-se per dirigir el Museu de Lleida la va prendre per poder "créixer" i buscar nous reptes professionals. Per això, tot i que fa pocs dies que ha assumit el càrrec, ja compta amb un ambiciós programa de gestió per als propers quatre anys. Un dels reptes és donar una mirada feminista al museu; Arbués considera que a l'exposició permanent hi ha "tics" d'un període on les dones només es veien com les que es quedaven a casa mentre els homes anaven a caçar. Per això, creu que caldria actualitzar el discurs i destacar el paper de les dones que han tingut en la història de Lleida. Segons la nova directora, cal fer una mirada a les col·leccions posant l'accent en el món femení perquè "moltes vegades s'ha posat en l'home".

Al llarg d'aquest 2024, Arbués diu que ja es podrà començar a veure el nou pla estratègic de Museu de Lleida, que considera que ha de ser participat per tots els agents del territori. Així, aposta per generar un discurs fins a la contemporanietat perquè creu que el de Lleida, és un museu que està molt "ancorat" en la història de l'art i cal donar noves mirades.

Un altre dels reptes és el d'adscriure el fons arqueològic de la ciutat de Lleida. Per això caldrà parla amb la Paeria i donar espai a aquest treball. Per Arbués seria una "bona notícia" que el fons s'adscrigués i ja que al museu hi ha bons professionals conservadors que estan per fer-se càrrec de tots els materials i l'equipament ha de ser el de referència de la ciutat.

D'altra banda, la nova directora vol treballar en un pla d'accessibilitat per obrir el Museu a tots els col·lectius. En aquest sentit, ha fet referència a aspectes tant bàsics com canviar les portes d'accés per unes d'automàtiques per tal que hi puguin accedir persones en cadira de rodes sense problemes. Les escoles, ha afegit, continuaran sent l'eix central però també s'obriran a més col·lectius i en aquest sentit, ha parlat de l'acord amb la Federació Catalana de Voluntariat Social o un projecte de salut mental amb l'hospital Sant Joan de Déu.

La presentació ha comptat amb la presència del director dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Albert Turull, i la directora general de Patrimoni, Sònia Hernández, que han destacat el currículum de Arubés. Hernández també ha reiterat l'aposta del Govern pel Museu de Lleida i ha assegurat que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) continuarà al seu costat per ajudar en el que convingui i "sumar" amb el projecte de museu lleidatà.