Homenatge a Jaume Magre aquest dissabte al suplement cultural DiS
Juan Cal, Anna Sàez, Imma Monsó, Albert Turull, Pau Echauz, Antoni Llevot, Àngels Santa i Pere Rovira recorden el gran dinamitzador de la cultura de Lleida en el centenari del seu naixement
Jaume Magre.
El suplement cultural DiS del diari SEGRE homenatja aquest dissabte Jaume Magre amb un número monogràfic amb motiu del centenari del seu naixement i els 25 anys de la seva mort.
El periodista i escriptor Juan Cal, comissari de l'Any Magre i exdirector de SEGRE, desitja que aquest Any serveixi per recuperar els grans valors que va llegar aquest gran dinamitzador de la cultura lleidatana en els últims anys del franquisme i durant la Transició.
La directora de SEGRE, Anna Sàez, recupera una entrevista que va fer a Magre l'any 1998, quan era redactora de Cultura, que va ser una de les últimes que se li van fer i en què l'activista cultural hi apareix com un apassionat de la política que no volia ser polític.
L'escriptora Imma Monsó recorda el seu pas per l'Alliance Française, l'acadèmia de Magre en què es concentrava la resistència cultural al franquisme a Lleida.
Albert Turull, director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, fa un repàs del que significa Magre per a la seva ciutat natal, Cervera, on durant molts anys va mantenir llargues tertúlies amb Ferran, Madern i altres intel·lectuals de la seva generació com el pare de l'autor de l'article.
El periodista Pau Echauz situa la figura de Magre en el context de les iniciatives culturals alternatives a la Lleida dels anys 70.
Antoni Llevot, exregidor de Cultura a la Paeria de Lleida i exdirector de l'Escola de Belles Arts d'aquesta ciutat, explica la seva relació amb Magre presidida per aquests vincles i, sobretot, per l'amistat.
D'amistat parla també l'article d'Àngels Santa, catedràtica emèrita de Filologia Francesa a la UdL, que va mantenir llargues converses amb Magre sobre literatura francesa, amb una especial fascinació mútua pels personatges d'Emma i Charles Bovary.
I el poeta Pere Rovira tanca el número amb un poema escrit en record de Magre, amb qui va compartir converses, llibres, vi i una "música de paraules cordials".
