“Barcelona és una fàbrica d'analfabets existencials”

La sequera i la gestió de l’aigua, la producció agroalimentària i els pagesos, els pobles i la gran urbs metropolitana, les infraestructures i la terra..., un còctel que, per al periodista i escriptor de Balaguer Francesc Canosa, passa irremeiablement per abordar el “gran debat territorial”. I per obrir boca, acaba de publicar Catalunya no acaba a la Panadella (Destino), un assaig breu però contundent per reclamar “un reequilibri territorial i també emocional”. Provocador, Canosa assegura que “Barcelona s’ha convertit en una gran fàbrica d’analfabetisme existencial, plena de gent que no sap d’on venen els enciams”.

Al llibre, el també articulista de SEGRE i tertulià als mitjans de comunicació afirma que “sembla que vivim en un país que no vol veure que existeixen altres persones que viuen al territori, en el qual les distàncies físiques s’han escurçat però que, en canvi, les distàncies mentals s’han ampliat”, i es pregunta “per què un ciutadà, per exemple, de Tàrrega val menys que un de Barcelona?”. Canosa assenyala que “tot Catalunya està plena de gent, el problema és que als de fora de Barcelona no els volem veure”.Per al director de la nova revista Horitzons –el primer número del qual sortirà a la venda aquest mes de març vinent–, “els pagesos són els grans sismògrafs que detecten els problemes de la terra, en un moment en què ens estem carregant i negant la naturalesa”. De fet, Canosa reclama “més respecte per a la gent que conrea i cuida la terra”. “Paradoxalment, als Estats Units, la figura del cowboy és mítica, mentre que aquí se’n riuen, burlen i menyspreen el pagès”, afegeix en suport d’un sector primari que acaba de treure els tractors als carrers i les carreteres. Canosa reconeix que “Barcelona és la capital del país, però es necessita molt més respecte envers els altres; un debat sobre la totalitat del territori, amb un horitzó de futur per a tot el país”. I adverteix finalment que “hem de tornar a la Catalunya de la coca de recapte”.