LLEIDA
D'escorxador municipal a teatre públic
Demà es compliran 25 anys de la inauguració oficial del complex cultural de l'Escorxador de Lleida
Inclou l'Aula i el Cafè del Teatre, una escola bressol i la seu de l'associació veïnal
L’alcalde Siurana i el regidor de Cultura Llevot en la inauguració. - RAMÓN MARCANO
El 26 de febrer del 1999 –demà farà 25 anys–, Chaplin i Buster Keaton van donar la benvinguda al nombrós públic que no es va voler perdre la inauguració oficial de l’Escorxador de Lleida. Un espectacle de cine per estrenar el nou complex teatral de la capital del Segrià. De fet, el Teatre Municipal de l’Escorxador ja havia obert les portes des de l’octubre de l’any anterior, amb activitats com la Mostra de Teatre Ciutat de Lleida, en una programació de què ja havien gaudit unes 25.000 persones.
Però va ser aquell divendres 26 de febrer l’elegit per al tall de cinta inaugural per part del llavors alcalde, Antoni Siurana, flanquejat pel regidor de Cultura, Antoni Llevot, i per l’artista Frederic Amat, autor de l’espectacular mural del vestíbul d’entrada del teatre, elaborat amb mig miler de banyes, que recorden la funció històrica de l’antic escorxador municipal. Aquest s’havia construït en dos fases: el primitiu escorxador el 1872, un projecte de l’arquitecte Agapito Lamarca, i tot el conjunt arquitectònic del 1912, de l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell i l’exemple d’arquitectura modernista més important de la ciutat. Després de modificacions, afegits i mutilacions, aquest equipament d’higiene alimentària es va tancar el 1984. Nou anys després, amb Jaume Magre de regidor de Cultura a la Paeria –personatge clau en el renaixement cultural de Lleida i del qual aquest 2024 es commemora el centenari del naixement–, l’arquitecte Ezequiel Usón va firmar el projecte de restauració i remodelació de l’Escorxador per transformar-lo en un equipament cultural destinat a les arts escèniques. L’edifici principal acull dos sales: una amb 310 butaques i una altra amb un espai diàfan amb aforament per a 80 persones, per a muntatges de petit format. El complex es va completar amb l’Aula de Teatre, el Cafè del Teatro i dos equipaments del barri: la seu de l’associació de veïns Templers-Escorxador i l’escola bressol El Rellotge.
Frederic Amat va estrenar al vestíbul del teatre el ‘Retaule de l’Escorxador’, amb 500 banyes
La lleidatana Margarida Troguet va ser la primera directora de l’Escorxador (durant 17 anys, fins al 2015), un complex teatral que l’any passat va superar els 41.000 espectadors, entre programació teatral pròpia, la d’entitats i associacions culturals i activitats organitzades des de diferents àrees de la Paeria. Pere Arquillué, Rosa Maria Sardà, Clara Segura, Jordi Dauder, Juan Echanove, Josep Maria Flotats, Montserrat Carulla, Núria Espert, Javier Gurruchaga, Ara Malikian o Paco Rabal són algunes de les estrelles que han actuat a l’Escorxador en aquests 25 anys.
Una celebració avui amb dansa i vermut popular
La Paeria ha preparat avui diumenge una festa d’aniversari per celebrar els 25 anys de l’Escorxador. A les 11.00, la ballarina Carla Sisteré protagonitzarà a la plaça Esteve Cuito (davant l’entrada del teatre) el muntatge de dansa i moviment The Sad-Mad Method i, a les 12.00, s’ha previst un vermut popular. I a les 17.00, espectacle de dansa Terra, a càrrec de Silver Drops Dansa, per a tots els públics (+3).
