'Les hores ferides' guanya la 26 edició del Maria-Mercè Marçal

L’escriptor de l’Alt Penedès Ricard Garcia va guanyar ahir la 26 edició del premi de poesia Maria-Mercè Marçal, que convoca el consell del Pla d’Urgell. Ho va fer amb la seua obra Les hores ferides, que reflexiona sobre com sobreviure a les absències de les persones estimades i també sobre afrontar el final de la pròpia vida. És una obra “amb voluntat de diàleg entre dos formes poètiques, els poemes en prosa i els poemes més lírics en vers”, i “construïda a partir de preguntar-se quin és el sentit del dolor que tenim per les absències”, va assegurar Garcia.

El president del consell del Pla d’Urgell, Carles Palau, va destacar que el Premi Maria-Mercè Marçal permet donar valor a la llengua catalana, “que últimament està patint molts atacs per part de posicions polítiques allunyades dràsticament de la democràcia”. “Crec que Maria-Mercè Marçal estaria molt d’acord amb aquesta defensa del català”, va dir, i va afegir que “volem que el premi sigui una eina més per lluitar contra aquests atacs”.Per la seua part, Àngels Marzo, secretària del jurat, va subratllar que les 39 obres que optaven al premi recollien “les diferents estètiques de la poesia catalana actual, tant les més experimentals com les línies més clàssiques”. Sobre Les hores ferides, va destacar que el volum té una “sòlida estructura”. Està dividit en tres parts, cada una formada per 16 poemes que “dialoguen de dos en dos”. Això “dona al llibre una coherència i una consistència que des del nostre punt de vista va ser un dels aspectes que vam considerar més rellevants per decantar-nos per aquest volum”. L’obra serà publicada per Pagès Editors. El guardó està dotat amb 3.000 euros, que corresponen als drets d’autor de la primera edició. El març també va apuntar que el jurat va decidir atorgar una menció especial a l’obra Quan la mort arrela, que es va presentar amb el pseudònim Tombdelera.La gala es va celebrar per primera vegada al Palau de Margalef de Torregrossa, després que el consell decidís que l’acte d’entrega del premi seria itinerant, encara que cada dos anys se celebrarà a Ivars d’Urgell, d’on era originària la poeta. El sopar va reunir més de 300 persones i va comptar amb l’assistència de la consellera d’Educació, Anna Simó. La vetllada va incloure un recital de poemes de Maria-Mercè Marçal i també una referència al centenari del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés.

El president del Pla, Carles Palau, veu en el guardó una “eina” contra els atacs a la llengua

Què suposa per a vostè guanyar el Premi Maria-Mercè Marçal?

Ha estat una il·lusió immensa. Per a mi, el jurat és molt potent [l’integren Àngels Marzo, Jordi Pàmias, Jaume Pont, Joan Cornudella i Ramon Rubinat]. És un dels premis que tenen prestigi en els territoris de parla catalana.

El seu poemari, Les hores ferides, ofereix un diàleg entre els comiats i les absències..

És un llibre que aparentment conté molt de dolor, però no. Quan parla de tot el tema de les absències, una cosa que he fet és que no hi hagi dramatisme i intentar explicar-ho com a una cosa que pertany a l’ordre natural. Evidentment, les morts que anem acumulant al llarg de la vida ens deixen moltes ferides i la idea era explicar com anem aprenent a viure amb aquestes ferides, com ens fan més forts i com ens ensenyen el camí a seguir.

Per què aquesta construcció en tres parts amb 16 poemes cada una i una prosa poètica i una poesia que dialoguen?

Això de fer els poemes en prosa i després els poemes en vers parteix que primer vaig escriure les proses, però em faltava depurar una mica més el que havia escrit. Llavors agafava un element de la prosa i l’estirava, de manera que han acabat sent parelles de poemes que dialoguen i tracten una mateixa qüestió, però vista des de dos àmbits diferents.

El president del consell, Carles Palau, assegura que és molt important aquest premi en un moment d’“atacs” al català. Quina opinió en té?

A tota la meua obra –aquest serà el sisè llibre que publico–, he tingut molt present la idea de fer una defensa de la llengua. Penso que cuidar la figura dels poetes i els escriptors i que tots els parlants siguem capaços de transmetre el valor de parlar una determinada llengua és molt important. I no hem de renunciar-hi. Com ha dit el president del consell, ja hi ha qui ens hi vol fer renunciar. Si som el que som és pel que mengem i el que parlem i com ho parlem. I aquestes dos coses ens defineixen com a país.

«A tota la meua obra he tingut present la defensa del català»