Més de la meitat de responsables del món cultural de Lleida són dones

Una mica més de la meitat dels principals equipaments patrimonials, festivals de teatre, cine o dansa, entitats i associacions i empreses culturals de Ponent estan dirigides per dones. Un percentatge fruit de la casualitat o del canvi de tendència experimentat en els darrers anys en el sector que, un dia com avui, 8M, també cal destacar.

Sens dubte, l’àmbit de la cultura és el que s’ha significat més durant els últims temps a la recerca de la igualtat entre homes i dones pel que fa a drets, deures i oportunitats. Curiosament, a les comarques de Lleida, sense necessitat d’establir criteris de paritat –com passa sovint en el món de la política– les dones dominen (per poquet) les àrees de responsabilitat dels principals equipaments culturals, així com de les entitats i associacions més importants i dels festivals i esdeveniments més significatius que es desenvolupen al llarg de l’any.

De l’aproximadament mig centenar d’equipaments i festivals contemplats –els principals i de més envergadura–, una mica més de la meitat estan dirigits per dones. No és un mal percentatge per destacar en aquestes dates, just avui, 8 de març, el dia en què se celebra un any més el Dia Internacional de les Dones. Com no podia ser d’altra manera, encapçala aquest singular rànquing femení la nova directora del Museu de Lleida, Clara Arbués, al capdavant des del mes passat d’un equip tècnic integrat gairebé al complet per dones (vegeu el desglossament i l’entrevista).

Al principal equipament museístic de Ponent, cal sumar a la ciutat de Lleida dos espais expositius més amb direcció femenina: CaixaForum (Maribel Tost) i la Fundació Sorigué (Ana Vallés). A la llista també apareixen els museus comarcals de la Noguera a Balaguer (Carme Alòs) i el conjunt d’espais patrimonials del Museu dera Val d’Aran (Carla del Valle).

Entre els grans equipaments públics de l’àmbit educatiu dirigits també per dones, a la capital del Segrià destaquen l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol (Marta Pallarès) i l’Aula Municipal de Teatre (Mireia Teixidó). Tampoc no podem oblidar a Lleida la direcció femenina des de fa molts anys de la Biblioteca Pública (Antònia Capdevila) o de l’Auditori Enric Granados (Purificació Terrado). Mentre que a Cervera, Estefania Balcells es troba al capdavant del Conservatori i Escola de Música.

Val a destacar també com a exemple una de les entitats socioculturals històriques de la ciutat, l’Ateneu Popular de Ponent, que aquest 2024 complirà 45 anys i que des de finals del 2020 està presidit per primera vegada per una dona, Carmina Pardo, una activista feminista que el 2020 ja va ser la primera reina Gaspar de la cavalcada dels Reis Mags de Lleida i anteriorment, el 2010, va impulsar la recuperació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida convertint- se també en la primera capitana de la comparsa dels Al·leridís. Altres entitats o establiments culturals de la ciutat compten amb dones al capdavant: el Cercle de Belles Arts (l’artista Divina Drudis) o la galeria Espai Cavallers (Roser Xandri). També es pot assenyalar la figura d’Eulàlia Pagès en la direcció del segell editorial Pagès Editors o la de la seua mare, la cantant i pianista Carme Valls, impulsora de la Coral Shalom i del festival Musiquem Lleida! Entre els festivals, dos dels grans esdeveniments cinematogràfics que se celebren a Lleida al llarg de l’any estan liderats també per dones: Animac (Carolina López) i el Som Cinema (Judith Vives). I aquest 2024 hi caldrà sumar el nou festival d’art urbà i mural de Lleida, previst per a l’octubre, que dirigiran un altre tàndem, Lily Brick i la seua representant artística, Laura Vidal. Arts escèniques i de carrer En l’àmbit de les arts escèniques, el principal festival de Catalunya i del sud d’Europa, FiraTàrrega, està dirigit per dos dones per primera vegada en la seua història: Anna Giribet (direcció artística) i Natàlia Lloreta (executiva). Un altre festival teatral ja de molt pedigrí, l’Esbaiola’t a Esterri d’Àneu, també estrenarà aquest estiu una doble direcció femenina amb Amàlia Atmetlló i Judit Busquets. I la Fira de Titelles de Lleida està organitzada pel tàndem Elisabet Vallvé i Oriol Ferre. L’àmbit de l’exhibició cinematogràfica també compta amb presència destacada femenina. Montse Cortada dirigeix el grup JCA Cinemes, que al desembre va celebrar el centenari de l’inici de la seua història, quan la seua besàvia va fundar el 1923 la sala Victòria al carrer Cavallers de Lleida. I a la Seu d’Urgell, segueix com a far cultural el cine-teatre Guiu, amb Montserrat Guiu al capdavant