'Oppenheimer' arrasa amb set premis, en uns Òscar sense guardó per a 'La sociedad de la nieve'

El film 'Oppenheimer', de Christopher Nolan, va ser el gran triomfador de la 96 edició dels Òscar en portar-se set estatuetes, entre elles la de millor pel·lícula i la de millor director, la primera en la dilatada trajectòria del cineasta britànic.

En una cerimònia plana, el més destacat va ser la divertida actuació de Ryan Gosling, de nou a la pell de Ken amb un impossible i brillant vestit rosa, que va construir al teatre Dolby. Un escenari al qual van pujar, complint tots els pronòstics, Emma Stone i l’irlandès Cillian Murphy, per recollir els premis a millor actor i actriu pels seus treball 'Pobres criaturas’ i 'Oppneheimer', respectivament.

Van ser els últims premis de la nit abans dels de direcció i pel·lícula, també per a 'Oppenheimer'. "Gràcies a tots els que han estat allà i que han cregut en la meua carrera, a la meua família i a la increïble Emma Thomas per produir la pel·lícula", va dir un emocionat Nolan en recollir el premi de direcció.

La cinta basada en la vida de Robert Oppenheimer, físic teòric i pare de la bomba atòmica, també va aconseguir el de millor intèrpret de repartiment per a Robert Downey Jr., millor fotografia, banda sonora i edició.

En agrair el seu premi, Cilliam Murphy va assenyalar: "Vam fer una pel·lícula sobre l’home que va crear la bomba atòmica i ,para bé o per malament, vivim al món d’Oppenheimer, així que m’agradaria dedicar-la-hi a tots els pacifistes." La cerimònia es va quedar finalment sense el rècord de Lily Gladstone ('Los asasesinos de la Luna'), que optava a ser la primera nadiua americana en guanyar el premi a millor actriu, perquè Emma Stone, vencedora per 'La La Land' el 2017, va tornar a sortir victoriosa en aquesta categoria gràcies amb 'Pobres criatures’.

L’actriu va protagonitzar una de les anècdotes de la nit en reconèixer entre rialles i amb cara de sorpresa que se li havia trencat el vestit per darrere, i en abandonar l’escenari va demanar que ningú no la mirés. La cinta del grec Yorgos Lanthimos va ser la gran tapada a l’embutxacar-se també tres premis en els apartats tècnics de millor disseny de producció, disseny de vestidor, i maquillatge i perruqueria, aquest últim a què també aspirava l’equip de 'La societat de la neu' de Juan Antonio Bayona.

'Barbie', un fenomen sense reconeixement de l’Acadèmia

'Barbie', el fenomen taquiller de l’any, arribava amb vuit nominacions però va haver de conformar-se únicament amb el de millor cançó per 'What I Was Made For'' de Billie Eilish i Finneas O'Connell. El còmic i presentador Jimmy Kimmel ja va arrancar la cerimònia criticant l’Acadèmia de Hollywood per deixar fora a Greta Gerwig i Margot Robbie en les categories de millor direcció i actriu protagonista, respectivament: "Estan aplaudint els mateixos que no hi van votar, no facin com que no són culpables". Tampoc la nord-americana d’arrels hondurenyes America Ferrera ('Barbie') no va poder imposar-se a Da'Vine Joy Randolph ('Los que quedan’) com la millor actriu secundària. Sort adversa també per a l’última creació de Martin Scorsese, 'Los asesinos de la Luna', que no va aconseguir cap dels deu Òscar que pretenia. Entre les seues derrotes hi va haver la categoria de millor fotografia, en la qual el mexicà Rodrigo Prieto va perdre davant del suís Hoyte van Hoytema, que va guanyar el guardó per 'Oppenheimer'.

'La sociedad de la nieve' no va poder culminar la gesta

Bayona amb 'La sociedad de la nieve' també tenien la dura tasca de batre la britànica 'La zona de interés’, però la cinta sobre la idíl·lica vida d’un comandant nazi al costat del camp de concentració d’Auschwitz va complir els pronòstics i va guanyar com a millor pel·lícula internacional. Aquest premi va ser presentat pel reguetonero porto-riqueny Bad Bunny i, en rebre'l, el director Jonathan Glazer va fer referencia explícita al conflicte en Gaza i a la "deshumanització" que ha portat, "ja sigui per a les víctimes de l’atac de Hamàs o de l’ofensiva en curs" d’Israel. El també espanyol Pablo Berger competia amb 'Robot Dreams' a millor pel·lícula d’animació, però el japonès Hayao Miyazaki va fer història aconseguint que 'El chico y la garza' es convertís en la segona pel·lícula de parla no anglesa capaç de guanyar en aquest apartat. L’anterior va ser altre dels seus treball 'El Viatge de Chihiro' (2001).