MEMÒRIA DE TINTA
Lleida li deu un carrer a Saint-Exupéry, l'autor d''El Petit Príncep'
El pilot i escriptor va exercir de corresponsal de guerra des de Ponent
La il·lustració de la portada de l'edició de Salamandra d''El Petit Príncep'
Nou mesos d’hivern i tres d’infern. Una delícia de clima, el de Lleida. L'agost de 1936 va fer més calor del que és habitual. Una temperatura insana encenent l’odi que alimenta una guerra. Els dies que va cremar la catedral (sí, en plural) la temperatura va pujar quatre o cinc graus a tot el centre de la ciutat. Lleida era un forn on es coïen les poques esperances de la República. Prenent nota del que passava, un mite. Antoine de Saint-Exupéry, el cèlebre autor d’El petit príncep, va exercir de corresponsal de guerra des de Ponent. L’agost de 1936, el diari L’Intransigeant el va enviar a Barcelona, però s’hi està molt poc temps perquè l’acció i la notícia eren a Lleida.
Li sembla una ciutat que es pren la guerra seriosament. No veu fatxendes fent girar revòlvers. La barbàrie és tan tangible “que no cal jugar a la mort”. Torna commocionat. No li sembla veure gent preparant-se per a la guerra, sinó per a una epidèmia. Potser sí que allò era una malaltia que tindria devastadors efectes secundaris. Tot és trist i precari. “S’afusella amb la mateixa facilitat que es tala un arbre”, escriu. De sobte, una imatge preciosa que fa aflorar l’escriptor que mai no deixa de ser. Un pagès trillant un camp de blat. “Una aurèola d’or” a pocs quilòmetres del front. El pa, tan escàs, que ha d’alimentar uns nois que lluiten sense uniforme.
És inexplicable que Saint-Exupéry no tingui un carrer dedicat a Lleida. Potser sí que els francesos en fan un gra massa i no cal convertir en placa totes les petjades que han deixat les celebritats sobre el territori. Però aquí potser pequem del contrari, i tenim uns oblits difícils de justificar. Les cròniques de l’aviador es van publicar entre el 12 i el 19 d’agost amb el títol genèric d’Espagne ensanglantée. Va ser un estiu sagnant, efectivament.
Visita al front a Lleida amb un grup de francesos que van salvar un sacerdot
A Lleida hi va aterrar l'agost del 1936, quan feia unes setmanes de l'inici de la Guerra Civil. Saint-Exupéry escrivia cròniques sota el titol L’Espagne ensanglantée (L’Espanya ensangonada). Estava travessant Catalunya pilotant una avioneta i cercant els escenaris on es lliuraven les batalles i a Lleida va posar el focus de la seua ploma al Front d'Aragó. Segons les cròniques, al territori lleidatà es va endinsar en la guerra acompanyant un grup de socialistes francesos que tractaven d'intercedir en l'alliberament de diversos presoners, entre ells un sacerdot a qui van salvar de ser afusellat.
L'autor d'El Petit Príncep va tornar a la Guerra Civil el 1937, aquest cop a Madrid, una ciutat assetjada per les tropes franquistes.
Les causes desconegudes de la seua mort van engrandir el mite de Saint-Exupéry. Va succeir durant la Segona Guerra Mundial, quan participava com a pilot en missions per investigar els moviments de l'exèrcit nazi. Mai va tornar d'una d'aquestes operacions.
