Una dama lleidatana de 3.500 anys

La primavera del 2004, ara fa vint anys, un grup d’espeleòlegs aficionats d’Isona va fer una troballa excepcional mentre inventariaven coves pel Prepirineu de Lleida. A la cova de Montanissell, al municipi de Coll de Nargó, van topar al final d’un estret passadís i d’un pou de més de vint metres de profund amb una cambra funerària que guardava les restes inhumades de vuit individus d’uns 3.500 anys d’antiguitat: una dona i un home adults, una jove d’entorn dels vint anys i cinc nens de diferents edats. A més a més, l’esquelet de la dona lluïa un aixovar de característiques úniques a Catalunya: dos braçalets en espiral i una diadema de bronze, la qual cosa va provocar que fos batejada des d’aleshores com la Senyora de les Muntanyes.

Les seues restes humanes i les joies s’exhibeixen al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), que acaba de revelar els resultats de nous estudis i investigacions antropològiques gràcies a la utilització d’innovadores anàlisis científiques en un dels centres europeus especialitzats més moderns, el Géosciences Environnement de Tolosa, a França. L’arqueòloga i antropòloga Núria Armentano, directora del laboratori de Paleopatologia del MAC i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, va encapçalar el passat 8 de març una jornada al museu barceloní titulada Despertant la Dama de les Muntanyes, amb la participació de diversos especialistes així com de l’arqueòleg lleidatà Josep Gallart, responsable del servei arqueològic de la Generalitat a Lleida en l’època del descobriment d’aquestes restes humanes de l’època del bronze.

“Gràcies a les anàlisis genètiques de l’ADN, ara sabem que aquesta dama enjoiada, que tenia entre 35 i 45 anys, no era la mare de cap dels nens”, va explicar Armentano, que va voler destacar l’“excepcionalitat” de l’aixovar que lluïa. “No s’han trobat casos similars a la resta de Catalunya. Només hi ha semblances en la cultura d’El Argar, al sud de la península Ibèrica; al sud de França, o en el centre [Suïssa] o est d’Europa [Hongria].” Armentano va comentar que “al principi semblava que aquest grup d’individus podria haver arribat al Prepirineu des d’algun d’aquests llocs, però les noves anàlisis han revelat que probablement tots havien nascut molt a prop del lloc on van ser enterrats. Les joies podien haver viatjat, però ells eren molt locals”. Les anàlisis d’isòtops estables en mostres de dents i costelles també han permès descobrir molta informació sobre la seua alimentació. “Tenien una dieta molt vegetariana, amb poca proteïna animal. Des del deslletament, als dos o tres anys d’edat –la qual cosa trenca la creença que en la prehistòria prenien el pit matern fins més tard, almenys fins als 7 anys–, el que menjaven i bevien era del territori”, va assegurar.

Els nous resultats antropològics han permès avançar en la investigació sobre aquest singular grup humà de la cova de Montanissell, però molts interrogants segueixen en l’aire: qui era aquesta dama amb joies de bronze? Els vuit nens eren família? Per què estaven enterrats ocults en el més profund d’una cova?..