Un estudi demostra que els cervells humans són cada vegada més grans

Un nou estudi realitzat per investigadors de la Universitat de California Davis Health (EUA) revela que el cervell humà és cada vegada més gran. La hipòtesi dels investigadors és que l’augment de la mida del cervell pot conduir a un augment de la reserva cerebral, reduint potencialment el risc general de demències relacionades amb l’edat.

En concret, els participants en l’estudi nascuts en la dècada de 1970 tenien un 6,6 per cent més de volum cerebral i gairebé un 15 per cent més de superfície cerebral que els nascuts en la dècada de 1930.

"La dècada en què es naix sembla influir en la mida del cervell i, potencialment, en la salut cerebral a llarg termini", ha afirmat el primer autor de l’estudi, Charles DeCarli, que ha estat publicat a la revista 'JAMA Neurology'.

DeCarli és professor de neurologia i director del Centre d’Investigació de la Malaltia d’Alzheimer d’UC Davis. "La genètica exerceix un paper important en la determinació de la mida del cervell, però les nostres troballes indiquen que les influències externes -com els factors sanitaris, socials, culturals i educatius- també poden influir", ha afegit l’especialista.

Els investigadors van utilitzar imatges de ressonància magnètica (IRM) del cervell dels participants en el Framingham Heart Study (FHS). Aquest estudi comunitari es va iniciar el 1948 a Framingham (Massachusetts) per analitzar patrons de malalties cardiovasculars i d’un altre tipus.

La cohort original estava formada per 5.209 homes i dones d’entre 30 i 62 anys. La investigació ha continuat durant 75 anys i ara inclou la segona i tercera generació de participants.

Les ressonàncies magnètiques se’n van realitzar entre 1999 i 2019 amb participants en el FHS nascuts entre els anys 1930 i 1970. L’estudi cerebral va consistir en 3.226 participants (53% dones, 47% homes) amb una edat mitjana d’al voltant de 57 anys en el moment de la ressonància magnètica.

AUGMENT DE LA MIDA

La investigació, dirigida per l’UC Davis, va comparar les ressonàncies magnètiques de persones nascudes en la dècada de 1930 amb les de les nascudes en la dècada de 1970. Es van observar augments graduals però constants en diverses estructures cerebrals. Per exemple, una mesura que analitzava el volum cerebral (volum intracranial) mostrava augments constants dècada rere dècada.

Per als participants nascuts en la dècada de 1930, el volum mitjà era de 1.234 mil·lilitres, però per als nascuts en la dècada de 1970, el volum era de 1.321 mil·lilitres, és a dir, un 6,6 per cent més de volum.

La superfície cortical -una mesura de la superfície del cervell- va mostrar un augment encara major dècada rere dècada. Els participants nascuts en la dècada de 1970 tenien una superfície mitjana de 2.104 centímetres quadrats, davant els 2.056 centímetres quadrats dels participants nascuts en la dècada de 1930: gairebé un 15 per cent més de volum.

Els investigadors van descobrir que estructures cerebrals com la matèria blanca, la matèria grisa i l’hipocamp (una regió cerebral implicada en l’aprenentatge i la memòria) també augmentaven de mida en comparar els participants nascuts en la dècada de 1930 amb els nascuts en la de 1970.

CERVELLS MÉS GRANS PODEN SIGNIFICAR MENOR INCIDÈNCIA DE DEMÈNCIA

Segons l’Associació d’Alzheimer, uns 7 milions de nord-americans pateixen actualment la malaltia d’Alzheimer. Es preveu que aquesta xifra augmenti a 11,2 milions el 2040.

Encara que les xifres augmenten amb l’envelliment de la població nord-americana, la incidència de l’Alzheimer -el percentatge de la població afectada per la malaltia- està disminuint. Un estudi anterior va constatar una reducció del 20 per cent en la incidència de la demència per dècada des dels anys setanta.

"Les estructures cerebrals més grans, com les observades en el nostre estudi, poden reflectir un millor desenvolupament i salut del cervell. Una estructura cerebral més gran representa una reserva cerebral més gran i pot esmorteir els efectes tardans de les malalties cerebrals relacionades amb l’edat, com l’Alzheimer i altres demències afins", afirma DeCarli.

Un dels punts forts de l’estudi és el seu disseny, que permet als investigadors examinar les imatges cerebrals de tres generacions de participants amb dates de naixement que inclouen gairebé 80 anys. Una limitació és que els participants blancs no hispans constitueixen la majoria de la cohort del FHS, que no és representativa de la població nord-americana.