Retrobament literari 50 anys després

“L’últim que recordo de l’Adelaida era quan ella escrivia a la pissarra i jo vestia l’uniforme de classe”, explica amb emoció la periodista i escriptora Inés Plana Giné, nascuda a Barbastre el 1959, i que va estudiar de nena al col·legi Lestonnac de Lleida. Convertida en autora de best-sellers de novel·la negra, Plana presentarà aquest dimarts a Lleida el seu nou llibre, Fugitiva (Espasa), i ho farà acompanyada precisament de la mestra de llengua i literatura que quan ella era una nena li va inculcar la passió per les lletres i l’escriptura, la lleidatana Adelaida de Sárraga, que no ha vist des de fa mig segle. “Serà màgic”, assegura l’escriptora oscenca de mare lleidatana, establerta des de fa anys a Madrid. “Vaig admirar aquella mestra, que ens explicava la lliçó explicant-nos històries i relats, i també amb cites de Vargas Llosa o García Márquez.” L’autora de l’èxit Morir no es lo que más duele (2018) –que va obrir una trilogia que va completar amb Antes mueren los que no aman (2019) i Lo que no cuentan los muertos (2021), protagonitzada pel guàrdia civil Julián Tresser– confessa que va batejar el gran amor d’aquest personatge de novel·la amb el nom d’Adelaida, “com a homenatge a aquella mestra que pensava que no tornaria a veure mai més”. Però, després d’una recent reunió d’antigues alumnes de Lestonnac, una amiga de Plana va acabar localitzant Adelaida i propiciant aquest retrobament. “Serà un salt en el temps meravellós”, comenta l’escriptora, encantada de poder parlar de la seua nova novel·la a la ciutat en la qual va viure dels 8 als 14 anys. “Sempre m’ha agradat escriure, ho porto amb mi des que vaig nàixer; de fet, vaig estudiar Periodisme per estar més a prop de les paraules”, recorda aquesta periodista que ha arribat tard a les llibreries, però que ho ha fet amb gran força. Plana també ha fet realitat la seua passió per la crònica negra: “De jove m’agradava llegir El Caso, la investigació policial, com es resol un crim, la maldat inexplicable de l’assassí.” Al seu quart llibre s’ha oblidat al títol de paraules com morir o morts. “Em venia de gust titular amb una cosa més directa”, revela sobre una història “molt negra, amb més morts que a les meues tres anteriors obres”. El fill de la protagonista apareix assassinat en un parc. Embogida de dolor i cega d’ira, la mare atropella un jove a qui tot apuntava com l’autor de l’homicidi. Però acaba a presó per la mort d’un innocent. L’assassí del seu fill continua lliure, així que la seua única obsessió quan obtingui el primer permís serà fugir per trobar el veritable culpable del crim. “Es considera morta en vida, ja no té res a perdre per fugir”, comenta l’autora d’aquest “thriller amb molta acció, en el qual també m’agrada analitzar la psicologia dels personatges, que no són arquetípics sinó de carn i ossos”, conclou.