Sebastià Serrano: «Veig un perill en els influencers, són els predicadors d'abans»

Sebastià Serrano (Bellvís, 1944) va trencar dimecres passat a Lleida allò que “ningú és profeta a la seua terra” després de rebre el doctorat honoris causa per la Universitat de Lleida. Lingüista, filòleg, expert en comunicació i catedràtic emèrit de Lingüística General i Teoria de la Comunicació per la Universitat de Barcelona, Serrano ha firmat com a escriptor èxits com la novel·la Elogi de la passió pura o els assajos El regal de la comunicació i Els secrets de la felicitat. Abans de rebre el birret de doctor, va parlar amb SEGRE.

No s’ha fet esperar massa aquesta distinció honorífica?

No, no, que va..., mai no s’espera massa. És un honor que sigui ara. És un reconeixement que aprecio molt i em sento molt afortunat per això. No m’ho esperava gens i aquest honor em provoca un estat de benestar extraordinari.

És el doctorat de la ‘seua’ Lleida.

Sí, jo sempre dic que vinc de Bellvís i a la Universitat de Lleida li tinc una grandíssima estima perquè la conec des de la seua recuperació, des que era extensió de la Universitat de Barcelona i amb la comissió gestora amb Víctor Siurana al capdavant. Vaig ser com el seu mentor acadèmic i ell em tenia sempre al dia de tot el que es feia. Al principi dels anys 90 era el que avui es diria una start-up i un viver de la universitat tan potent com és avui.

Arriba la investidura just després de la diada de Sant Jordi. Llegim molt?

Es llegeix bastant, potser més que mai, però a la lectura li ha sortit un competidor molt fort, l’audiovisual. Abans, quan menjàvem parlàvem de novel·les; ara, de telesèries. S’ha de pensar que la lectura, a més de transmissora d’informació i de recompensa emotiva, és molt saludable. La lectura és un neuroprotector que pot retardar el procés degeneratiu cerebral. Les persones que llegeixen de forma habitual i regular són les que en principi viuran més anys i que les malalties neurodegeneratives els afectaran més tard. Avui, la gent té molta cura del seu cos. Doncs bé, la lectura és una bona manera de conservar la ment.

Com a expert en comunicació personal, en l’era de les xarxes socials deu tenir més feina que mai.

Avui tenim més informació que mai abans en la història. D’aquesta forma, hi ha nombrosos estudis que asseguren que tota la informació que circula al món sencer es pot doblar en tot just un any. És impressionant. Aquests mateixos estudis estableixen que, per exemple, en l’època en què es va crear l’Estudi General de Lleida, el 1300, encara no s’havia doblat tota la informació acumulada en la nostra era.

I aquesta acumulació, és bona o no gaire?

L’augment d’informació pot generar incertesa, sembla contradictori. Avui vivim en un món d’incertesa. Els joves no saben què seran de grans. I la incertesa genera ansietat, davant de la qual el cervell respon tendint a passar, a no posar atenció. Abans, el món empresarial estava molt preocupat per la comunicació, ara s’impulsa la gestió de la incertesa per part dels directius.

Tanta comunicació ens fa sentir molt acompanyats?

Estem més sols que mai! Els mitjans tecnològics ens atansen als llunyans, però moltes vegades ens allunyen dels que tenim al costat. Penso en aquests grups de nens que estan junts però que no es miren, només en tenen ulls cada un per al seu mòbil. A la gent la preocupa la immediatesa i podríem dir que la comunicació, a l’haver de ser tan ràpida, sovint està poc estructurada.

Pots ‘morir’ d’informació.

Estar sotmès a massa informació és com una forma de depressió. L’anomenen “depressió Facebook”: estar massa pendent de les xarxes i del que diran, viure obsessionat amb els likes.

Els influencers són els nous líders d’opinió?

És que sempre han existit. Abans eren els grans predicadors o filòsofs, que conduïen les masses o grans volums de seguidors. Avui dia, en els influencers també hi veig un perill, depenent de quin grup econòmic tinguin al darrere.