Art entre la veritat i la mentida

Una immersió profunda a través de l’art en el laberint de la veritat i la mentida al món actual. Aquest és el plantejament treballat al llarg del curs pels alumnes de segon de Batxillerat Artístic del Col·legi Espiscopal de Lleida. I el resultat podrà veure’s en públic a partir d’avui (19.00 h) a l’Espai iX de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Des de dilluns passat, la vintena d’alumnes que cursen aquesta especialitat a l’Episcopal estan muntant amb il·lusió aquesta exposició, sota l’atenta guia de la seua professora, Eva Salas, i l’ajuda del responsable d’art de la institució, Anselm Ros.

Salas va recordar que “ja serà el tercer any que exposem a l’IEI”, una experiència de contacte amb el públic “molt positiva” per als estudiants. En aquesta ocasió, l’exposició es titula Veritablement mentida i podrà visitar-se fins al pròxim dia 16 de juny. “En el moment actual en què la línia entre allò que és real i el que és fabricat i manipulat es difumina cada vegada més, volíem fer una crida que el públic reflexioni a través d’obres d’art en tècniques tan diverses com el collage, l’escultura, el videoart, la fotografia o la il·lustració”, va comentar Salas.Maria Tarazaga, de Torrefarrera, una de les alumnes a qui ahir va tocar penjar la seua obra, va explicar que In-just (que pot veure’s en primer pla en la fotografia) reflexiona sobre “com de fràgil és la balança de la justícia, que pot inclinar-se cap a un costat o cap a un altre de forma molt fàcil”, com el visitant podrà comprovar en aquesta peça d’alumini dotada d’un petit motor elèctric que impulsa el moviment. Al costat, Gina Castro, de Balaguer, col·locava les màscares semitransparents Tu, jo i tots, elaborades amb un derivat del vidre en un forn especial, amb el qual “les persones poden ocultar el rostre i no revelar-se tal com són en realitat”. Marc Sol, també de Balaguer, ultimava la instal·lació Nexe, una xarxa en forma de teranyina per reflexionar sobre “el que hi ha de veritat darrere de les xarxes socials”, mentre que Júlia Manresa, de les Borges Blanques, va triar el plàstic i el làtex per modelar l’escultura El patró, amb la qual “qüestiono els actuals estàndards de bellesa i la percepció del cos humà”. Per la seua part, Mar Ortega, de Lleida, es va decantar pel dibuix a la peça Ceci n’est pas la vérité, en el qual “el text que acompanya cada una de les vuit imatges diu el contrari del que hi podem veure”.