Eusebi Ayensa: “Kavafis sabia que ell era un poeta del futur”

El filòleg de llengües clàssiques Eusebi Ayensa (Figueres, 1967), doble guanyador del Premi Josep Vallverdú d’assaig el 2011 i 2021, es mostra sempre “encantat de vindre a Lleida per assumptes agradables”. La visita d’ahir també ho era: la presentació d’una obra magna en la qual ha estat treballant durant vuit anys, la versió íntegra en català de la poesia de Konstandinos P. Kavafis (1863-1933), “el poeta més important de la Grècia moderna”.

Un ambiciós projecte que va començar a gestar-se quan l’any 2011 –Ayensa era llavors responsable de l’Institut Cervantes a Atenes– es va obrir al públic l’arxiu Kavafis i va poder submergir-se en una documentació original que, anys més tard, “durant el confinament per la covid”, va complementar amb la traducció al català, “actual i elegant”, dels versos del poeta d’Alexandria. El resultat són gairebé un miler de pàgines en dos volums, editats pel segell barceloní Flâneur, que l’autor va presentar al matí a la Universitat de Lleida i a la tarda a la llibreria La Fatal.

El filòleg i hel·lenista empordanès mostra la seua admiració per Kavafis i reivindica l’actualitat d’aquest poeta de finals del XIX i principis del XX. “Ell mateix va escriure en el seu dia que sabia que era un poeta del futur, ja que en la seua obra tracta qüestions avui dia de tanta actualitat com el respecte envers l’homosexualitat, la tolerància racial i religiosa o la crítica cap a la pena de mort i al denominat darwinisme social, que propugnava el triomf dels més forts sobre els més febles, una filosofia que va acabar generant moviments totalitaris com el nazisme”, va explicar Ayensa. Una obra actual que la converteix en un clàssic literari: “Kavafis va conrear en els seus poemes els sentiments universals davant de la intolerància”, va afegir.

De fet, l’interès suscitat per aquesta traducció de Kavafis al català ha provocat també l’atenció al país hel·lè. Ayensa ja treballa amb una editorial grega per publicar pròximament la poesia original del poeta amb la traducció al grec de les notes i comentaris d’Ayensa, amb una ingent quantitat de material inèdit. I és que entrar a l’arxiu Kavafis “va ser com penetrar en l’obrador d’un forner i poder descobrir així com construïa la seua obra, des de la primera versió fins al poema definitiu”.