La pista fins al Pirineu de Lleida d'un Degas venut per 900 euros que té un valor d'entre 7 i 12 milions

Dilluns es va presentar a l’Institut Francès de Madrid un quadre de Degas pràcticament inèdit. Elogi del maquillatge, un pastel sobre cartró de l’artista francès, un dels precursors de l’impressionisme, que només s’havia exhibit el 1952 a la sala Gaspar de Barcelona. 

Tot i així, la notícia més impactant sobre aquesta obra d’art la va revelar dimarts El Punt/Avui: l’actual propietari (anònim) la va comprar en una subhasta al portal online Todocolección el desembre del 2021 per tan sols 926 euros, segurament per desconeixement del venedor o perquè creia que era fals. Tanmateix, el quadre, segons els experts que ara l’han estudiat, és autèntic i tindria un valor d’entre 7 i 12 milions d’euros.

Els mateixos estudiosos han revelat la cadena de propietaris que van tenir a les mans aquest Degas des que l’artista el va vendre el 1887, entre ells un negociant d’art i antiguitats pel qual va passar el quadre el 1940 anomenat Francisco Marió Ricart, desconegut en el sector.

Desconegut fins ahir, quan l’historiador de l’art lleidatà Albert Velasco el va identificar. “El seu pare, Antoni Marió, i ell mateix tenien una botiga d’ultramarins i confiteria a Sort. El Francesc va acabar als anys 30 dedicat també a comerciar amb retaules i talles de marededéus del Pirineu en una època en què estaven en auge aquest tipus de transaccions”, va explicar Velasco a SEGRE (vegeu el desglossament).

Pel que sembla, el Degas era propietat de la família barcelonina Bastinos quan va acabar “confiscat” per les autoritats republicanes el 1934. A l’entrar les tropes franquistes a Barcelona ho van trobar al monestir de Pedralbes. Al revers llueix l’etiqueta de l’època: “Recuperat de l’enemic.” 

El quadre va ser retornat a la família Bastinos i el rastre històric revela que Marió el va vendre el 1940 a l’empresari sabadellenc Joan Llonch Salas. “La investigació no detalla com va arribar el quadre en mans del lleidatà, però segons va apuntar La Vanguardia, la viuda d’Antoni Joan Bastinos va demanar a un veí, Francisco Marió, que gestionés la venda”, va comentar Velasco. “Pot ser que Marió tingués llavors casa a Barcelona o Sabadell”, va afegir sobre un personatge lleidatà del qual queda molt per descobrir.

De botiga d’ultramarins a negociant d’antiguitats

El professor de la Universitat de Lleida, investigador artístic i articulista de SEGRE Albert Velasco va reconèixer gairebé immediatament el nom i la firma del tal “Francisco Marió” en el rebut de venda del quadre de Degas a l’empresari sabadellenc Joan Llonch Salas el 1940, un document que també es va fer públic dilluns. 

Es tracta del mateix nom i firma que apareixen en unes cartes que casualment Velasco està estudiant en una investigació que porta a terme sobre un antiquari català de principis del segle XX, Josep Costa Ferrer. “Aquest intercanvi de correspondència confirma que Marió, que treballava amb el seu pare en una botiga d’ultramarins i confiteria a Sort, també es va convertir en un agent actiu al comerç d’antiguitats al Pirineu als anys 30.”