Aragó mantindrà les obres de Sixena extretes del Museu de Lleida ocultes al públic dos anys i mig

Trenta mesos de reclusió: aquesta és la pena que purgaran les 44 obres d’art de Sixena que a finals del 2017 van viatjar del Museu de Lleida al monestir de Vilanova de Sixena sota un intempestiu i descomunal dispositiu policial i en ple període d’aplicació del 155. La sala d’exposició en la qual es troben aquestes peces va ser tancada al públic a començaments d’agost del 2022 per en principi, efectuar-hi unes obres de condicionament que en millorarien l’exposició.

Tanmateix, el que havia de ser un tancament temporal s’ha anat allargant de tal manera que la “data més aproximada” que el Govern d’Aragó sospesa per a l’obertura és al 2025, segons van confirmar fonts de la conselleria de Presidència, Interior i Cultura.En cas de complir-se aquestes previsions, les obres hauran romàs apartades del públic durant un mínim de dos anys i mig: cinc mesos el 2022, els 24 del 2023 i 2024 i, com a molt aviat, el gener del 2025. Sempre que es compleixin els plans anunciats, que fins fa poc apuntaven a una obertura abans que acabi aquest any.

Aleshores, en qualsevol cas, hauran canviat al cenobi cistercenc de Vilanova de Sixena algunes coses que incideixen de manera directa en la gestió de l’exposició dels béns que es van treure de Lleida.

A Sixena ja no hi ha monges, ja que les últimes religioses de la Comunitat de Betlem el van abandonar a mitjans del 2020 per, precisament, haver desaparegut amb l’exposició les condicions de recolliment i retir de les quals pretenien gaudir en el cenobi.

Les dades facilitades pel Govern d’Aragó indiquen que les visites van créixer de manera notable amb l’arribada dels béns de Sixena, ja que les 4.237 registrades entre febrer i desembre del 2017 (423 al mes) es van duplicar amb escreix per arribar a 10.474 (872) el primer any d’estada dels béns.

No obstant, aquest interès va decaure amb rapidesa, ja que les visites es van reduir més d’un terç el 2019 (6.853 d’anuals, 571 de mensuals) abans de desplomar-se a només 689 (275) en els primers dos mesos i mig del 2020, els previs a la pandèmia i els seus confinaments.

Amb la reobertura dels museus amb limitacions d’aforament l’afluència es va situar a 481 entrades per mes la segona meitat del 2021 i en 402 la primera del 2022. En principi, eren les religioses que atenien els visitants, per la qual cosa la seua absència obliga el Govern d’Aragó a contractar personal que s’encarregui d’aquesta tasca.

Projecten cinc aerogeneradors al costat del monestir

El paisatge en el qual es troba el monestir tindrà, llevat de sorpresa, una notòria modificació en els propers mesos, ja que l’empresa Forestalia està tramitant els permisos per instal·lar-hi cinc aerogeneradors de fins a 200 metres d’altura a una distància d’entre un i dos quilòmetres del cenobi, que va ser declarat Monumento Nacional el 1923. L’impacte visual de la instal·lació sobre aquest paisatge sembla fora de dubte, tal com pronostiquen les recreacions que ha difós la plataforma Sijena Sí.

L’art de la Franja no aconsegueix impulsar el Museu de Barbastre

El Museu Diocesà de Barbastre no aconsegueix arribar al nombre de visitants previ a la pandèmia malgrat l’arribada dels béns de la Franja. La instal·lació, oberta l’any 2010 amb l’objectiu d’acollir les obres en litigi, que tardarien més d’una dècada a començar a arribar-li, va arribar al 2019 al millor registre històric amb 17.285 entrades en un any. 

El nombre d’entrades va caure a 5.656 el 2020, l’any de la pandèmia, i es va quedar en 8.590 el 2021, quan encara hi havia restriccions d’aforament per la covid. Aquell any, el bisbat de Lleida va enviar al de Barbastre-Montsó quatre remeses entre febrer i març un total de 111 obres procedents de les parròquies de la Franja, de les quals a finals d’any van passar a exposar-se’n 66, 49 a la col·lecció permanent i 17 a la sala temporal. Tanmateix, ni el 2022 ni el 2023 va arribar l’espai museístic a superar les 15.000 visites.