“Macià, orgull dels lleidatans”

“El President Francesc Macià té dedicada a Lleida l’avinguda més curta de Catalunya”, va destacar ahir amb mig somriure l’historiador lleidatà Quintí Casals. Al seu costat, el també historiador Marc Macià va qualificar de “paradoxal que fins i tot Companys tingui un bust a la ciutat i existeixi una desmemòria sobre Macià, que va viure més de quatre dècades de la seua vida a Ponent”. Per mirar de resoldre aquest oblit, Casals i Macià han publicat a quatre mans el volum biogràfic Macià, el president del poble (Ed. Fonoll), que ahir van presentar a la llibreria La Fatal de Lleida, en un acte conduït per la historiadora de la Universitat de Lleida Antonieta Jarne.

Marc Macià va afirmar que “és la primera vegada que ens mirem la història de l’expresident Francesc Macià des de Lleida”. En aquest sentit, Quintí Casals va assenyalar que “fins ara, les biografies sobre el personatge estaven escrites per historiadors de Barcelona i clar, el fet que Macià va nàixer a Vilanova i la Geltrú despistava molt i ningú s’ocupava de la seua relació amb Lleida”. Antonieta Jarne va apuntar sobre això que “les dos terceres parts de la seua vida les va viure a Ponent, una dimensió molt poc tractada en els llibres”. Fins ara. Així, en la primera part del volum, Casals s’ocupa de repassar àmpliament els orígens i el vincle de Macià amb Lleida, des de la casa on vivia al carrer Canonge González, “pràcticament desapareguda”, fins a la finca de Vallmanya, que era “la seua llar a Ponent”, passant per la seua tasca al capdavant del gran projecte del Canal d’Aragó i Catalunya, el seu vessant professional d’enginyer, primer militar i després civil –amb construccions com el dipòsit d’aigua de Puigverd de Lleida–, o la relació amb grans famílies de la ciutat com els Humbert Torres o Enric Arderiu. Casals va afirmar que “una de les aportacions d’aquest llibre és exhibir l’orgull dels lleidatans per tenir una figura política tan important com va ser la del president Macià”.

En la segona part del volum, Macià ofereix “una mirada diferent del pensament polític del que va ser president de la Generalitat, lligat sempre a l’independentisme; jo exposo també la seua perspectiva política d’esquerra obrerista, que no era gaire coneguda. Ell pensava que no podia existir un procés d’alliberament nacional a Catalunya sense un alliberament social, i viceversa, un pensament que ara veiem que resulta plenament vigent”. Macià va assegurar que “encara queda molt per investigar sobre l’avi Macià, molt per explorar sobre els seus vincles amb Lleida i Vallmanya, molt per descriure”. Però això serà en propers llibres.