“Cristòfor Colom era Joan Cristòfor Colom i podria tenir arrels lleidatanes”

L’origen de Cristòfor Colom és possiblement un dels enigmes històrics més grans de l’edat moderna. L’historiador barceloní José Luis Espejo (1965) ha dedicat més de dos dècades de la seua vida a aprofundir en el seu estudi, visitant desenes d’arxius i biblioteques en diferents països i entrevistant diversos experts en la matèria. Fruit d’aquest treball, acaba de publicar Colón. Su verdadera identidad al descubierto (Ed. Base), un llibre en el qual assegura que “Colón era en realitat Joan Cristòfor Colom”.

“Com ell mateix va assegurar al seu testament del 1498 va nàixer a Gènova, però tenia molt poc a veure amb els Colombo genovesos. En realitat, de jovenet ja estava a Catalunya, on va cursar estudis eclesiàstics per, posteriorment, incorporar-se a la marina en les flotes dels seus familiars Colom, Casanova i Bertran”.

Al seu llibre, aquest historiador revela un origen sorprenent d’aquest Colom: “Seria fill d’un canonge de Barcelona, Francesc Colom i Bertran, que el 1451 exercia a Girona, i de Maria de la Cavalleria, una jueva conversa d’una important família aragonesa i catalana”. 

Evidentment, aquest “escandalós concubinat” va poder provocar que la mare s’allunyés de Catalunya per donar a llum a Gènova, on els Colom, Casanova i Bertran tenien sòlids interessos comercials.

En els seus anys d’investigació sobre els orígens del descobridor d’Amèrica, Espejo va visitar en dos ocasions Tarroja de Segarra per endinsar-se en una pista lleidatana que també s’ha estudiat durant anys arran d’una família del segle XV anomenada Colom. 

“No eren els mateixos Colom que jo he trobat, els de la Segarra eren artesans, ferrers..., encara que no es pot descartar alguna relació familiar, però caldria investigar més”, va assegurar l’historiador.

Espejo també va destacar que “Joan Cristòfor Colom sabia llatí i hebreu, fruit dels seus estudis eclesiàstics de joventut i de la seua ascendència jueva”. A més, “les seues locucions i girs verbals que apareixen en almenys tres cartes als Reis Catòlics demostren que la seua llengua materna era el català, com per exemple: a todos arreo [a tot arreu], todos tres [tots tres] o al medio de [al mig de]”.

Un corsari català

Espejo també assegura que “Colom va ser un corsari català que havia lluitat contra Joan II de Castella”, pare d’Isabel la Catòlica. “Castella, aliada del regne de Gènova i en contra d’Aragó i Catalunya, volia apropiar-se de les Índies per enriquir-se. Colom va entrar en el joc de fer-se passar per un Colombo genovès, d’una banda, per ocultar el seu passat de corsari i no perjudicar així la seua família de marins comerciants i, de l’altra, a canvi de càrrecs, terres i fortuna promesos per Castella”.

Diversos acadèmics discuteixen aquesta tesi catalana

Nombrosos historiadors del sistema acadèmic i universitari oficial han discutit sempre la tesi de l’origen català de Cristòfor Colom, publicitada a través de llibres que ofereixen visions alternatives de la història. Aquestes han crescut de forma exponencial després de la creació fa set anys del polèmic Institut Nova Història, amb l’escriptor Jordi Bilbeny al capdavant. 

El punt culminant contrari a aquesta pseudohistòria va arribar fa quatre anys amb la publicació del llibre Pseudohistòria contraCatalunya. De l’espanyolisme a la nova història, en el qual historiadors, filòlegs i professors universitaris van criticar publicacions sobre l’origen català de personatges històrics d’acord amb arguments sense base científica. Historiadors també han lamentat el desinterès acadèmic per la divulgació històrica, la qual cosa adoba la publicació d’aquestes tesis alternatives.