Lleida podria retirar la terrassa als bars que incompleixin reiteradament l'ordenança d'ús de la via pública

L'Ajuntament de Lleida estudia aplicar més mesures de càstig als establiments amb terrasses que són reincidents en l'incompliment de l'ordenança municipal d'ús de la via pública. Això després que la Guàrdia Urbana hagi multat diversos cops, amb sancions de fins a 1.500 euros, determinats bars que ocupen el carrer amb més taules i cadires de les autoritzades i que veïns, sobretot de la Zona Alta, s'hagin queixat de sorolls i problemes de mobilitat, tal i com va explicar SEGRE.

Així ho ha explicat l'alcalde Fèlix Larrosa (PSC) en una entrevista a l'ACN, en què també ha valorat el paper de Junts per a determinats projectes i que la relació amb ERC és més "complicada" perquè continua en "un procés de dol" superat l'any de mandat dels socialistes, que governen en minoria.

Davant la problemàtica de les terrasses, una de les propostes plantejades pel govern municipal és que "la Guàrdia Urbana pugui comissar la terrassa (taules i cadires) i aixecar l'acta administrativa corresponent a l'establiment que sigui sancionat per tercera vegada per incomplir l'ordenança", ha concretat Larrosa. 

El consistori vol solucionar la "manca de disciplina", ha dit l'alcalde, detectada en aquest àmbit i que establiments, sobretot de la Zona Alta, deixin de ser reincidents en la vulneració de l'ordenança d'ocupació de la via pública. De fet, alguns bars ja han estat multats fins a "dues vegades amb sancions de 1.500 euros", ha precisat.

Abans d'aplicar noves mesures punitives, es preveu sol·licitar la col·laboració de la Federació d'Hostaleria de Lleida per fer una campanya informativa per avisar o fer un toc d'atenció als establiments, sobretot als que incompleixen la normativa.

"Soc i seré contundent amb l'ordenança de civisme, en matèria de seguretat i en el respecte a la convivència a l'espai públic, tot i que tenim alguna sèrie d'incidències que es van reproduint", ha assenyalat Larrosa.

Seguretat

En aquest sentit, l'alcalde ha dit que "a poc a poc" estan implantant el seu model de seguretat, que "va començar amb les patrulles de barri, avança amb els centres operatius de la Guàrdia Urbana i que segurament continuarà amb una important inversió en tecnologia per reforçar les tasques de prevenció de la delinqüència".

"Ara per ara, valoro la reducció dels fets delictius a la ciutat, amb un 9,4% l'any 2023, i que en l'interanual ens mantenim en una reducció del 6%", ha indicat Larrosa. "Haurem d'analitzar si hi ha infradenúncia i valorar una qüestió que es parla sovint com la percepció d'inseguretat, la qual és una de les línies a atacar, millorant en termes de comunicació, transparència i fent servir la informació i tecnologia disponible en matèria de seguretat", ha dit.

D'altra banda, Larrosa ha comentat que "no puc combatre la viralització d'imatges", en referència a alguns vídeos que s'han fet virals a les xarxes sobre diverses baralles entre grups que han tingut lloc en els darrers dies a Lleida.

Govern en minoria

El PSC ja fa un any i escaig que governa en minoria amb 9 dels 27 regidors que té l'Ajuntament de Lleida. Larrosa ha considerat que el grup socialista està "al mig de la centralitat política" i que el fet que Junts, ERC i PP, que tenen cinc regidors cada grup, optin a fer majoria si arriben a un acord amb l'equip de govern fa que "els partits puguin tenir més interès per pactar amb nosaltres i deixar la seva empremta al govern". En aquest sentit, ha destacat el paper "realista i intel·ligent" del grup municipal de Junts, que li va donar suport per aprovar projectes com els pressupostos municipals.

En canvi, Larrosa ha dit que la relació amb el grup municipal d'ERC és més complicada perquè encara estan en un "procés de dol" després de perdre l'alcaldia que ostentaven fins als comicis del maig de l'any passat i perquè el partit a escala nacional té ara un "procés intern complicat". Tanmateix, els socialistes també han pogut a arribar a acords amb el grup republicà per tirar endavant iniciatives com el pacte de l'aigua. D'altra banda, el paer en cap considera que hi ha també "elements de distorsió" com Vox, que té dos edils.

"Ara vindran moments en què tots els partits haurem de demostrar la nostra capacitat d'entesa perquè tenim en marxa projectes com el nou POUM, el pla de millora urbana de la Mariola o el pla especial del Centre Històric", ha expressat Larrosa.

Treballadors de la fruita

D'altra banda, l'alcalde de Lleida ha fet referència novament a la gestió del col·lectiu que arriba a la ciutat per treballar en la campanya de la fruita i ha recordat que la gran majoria d'aquestes persones tenen feina, allotjament i serveis bàsics "garantits". Pel que fa a les persones que arriben al municipi per treballar-hi i no ho poden fer per raons administratives, ha insistit a habilitar un permís perquè puguin "treballar temporalment, amb l'objectiu de satisfer les necessitats dels nostres empresaris, alhora que reduïm les peticions d'assistència de serveis socials". "Nosaltres volem construir una ciutat de justícia social i hem de contribuir a trobar una solució a aquesta situació", ha expressat.

En aquest sentit, ha dit que en els darrers anys s'ha triplicat la capacitat d'acollida de les persones que venen a buscar feina, però ha advertit que cal "prendre decisions" en un "marc comunitari" per als pròxims anys.

Comerç

Referent a la polèmica amb el pla de l'Estació i Torre Salses, Larrosa ha dit que la seva "preocupació" en l'àmbit comercial és que els barris de la ciutat estiguin "ben consolidats des del punt de vista del comerç de proximitat, que la ciutadania pugui accedir en deu minuts als serveis bàsics que aporta el comerç i que els grans espais comercials mantinguin la seva capacitat d'atracció".

"No ens hem d'obsessionar en un parc comercial, sinó que hem de recuperar el comerç de prestigi i identitari", ha dit. D'altra banda, el paer en cap ha lamentat la manca de cooperació per part de franquícies que tenen diverses botigues i diferents gestors a l'Eix Comercial. "Van per la seva banda, fan les seves polítiques, i això ens ha dut a la pèrdua de capacitat de gestió i d'oferta comercial", ha etzibat.

Espais "claus"

Larrosa creu que la ciutat té un conjunt d'espais i projectes que són "clau" a l'hora d'afavorir el desenvolupament econòmic, social i cultural a la ciutat. Concretament, ha fet referència al pla especial previst per al Centre Històric, a la renovació de la Rambla de Ferran o a equipaments com l'estació d'autobusos o les termes romanes del carrer Cardenal Remolins, entre altres.

Pel que fa al nou museu Morera, l'alcalde ha valorat positivament la seva arrencada i a partir d'ara es vol treballar per establir el seu "quadern de ruta" i el "diàleg i relació" que ha de tenir amb altres espais culturals del municipi, com el Museu de Lleida o el Centre d'Art la Panera. "No dic que entrem en una gestió única d'aquests equipaments, però sí que preveiem actuacions úniques amb clau de màrqueting cultural i això seria una passa endavant", ha conclòs Larrosa.