SEGRE

EDUCACIÓ POLÍTICA CULTURAL

La Universitat Catalana d'Estiu més reivindicativa

Talarn enalteix “la força de l'entorn rural per mantenir viva la identitat nacional”

A la clausura a Prada de Conflent

Un moment de la clausura de la Universitat Catalana d’Estiu. - DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La Universitat Catalana d’Estiu va tancar ahir la 56a edició amb un acte a l’Amfiteatre del Liceu Renouvier, a Prada de Conflent. La cerimònia de cloenda va comptar amb la participació del president de la diputació de Lleida, Joan Talarn, que va centrar la seua intervenció en la defensa de la llengua, la importància de l’economia productiva i del paper fonamental que han de tenir els municipis (especialment els petits) en tota l’àrea d’influència de parla catalana. Va reivindicar “la força de l’entorn rural per mantenir viva la identitat nacional catalana”, posant de manifest l’existència d’“una xarxa, gairebé imperceptible des de les grans capitals i les altes esferes polítiques, econòmiques i socials, que han sostingut Catalunya i la seua voluntat de ser al llarg dels temps,” la que conformen “pobles, petites ciutats i comarques que no han renunciat mai a la seua catalanitat i han conservat i transmès, generació rere generació, un profund ideal de pertinença”. Durant el seu discurs, també va defensar els entorns rurals com a elements equilibrants del territori català. “A Catalunya, els territoris interiors han de deixar de ser considerats subsidiaris i allunyats, i ser reconeguts com una oportunitat seriosa davant de la pressió de la globalització dels entorns urbans o metropolitans. Però no només en l’aspecte socioeconòmic del país, sinó en el nacional, perquè allò que anomenem el rerepaís sempre s’ha comportat com una resclosa natural de contenció davant de la persistència de l’amenaça desnacionalitzadora”.

La clausura de la Universitat Catalana d’Estiu va servir també per entregar els Premis Canigó 2024 a la Plataforma per la Llengua i Ferrmed, entitat que promou estudis pioners en l’àmbit ferroviari, especialment en defensa del Corredor Mediterrani. Per la seua part, el president del Parlament, Josep Rull, va lamentar que “hi ha una actitud desbocada de persecució de la nostra llengua i de la nostra identitat en racons diferents, cap no pot romandre indemne”.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking