La banda lleidatana Sexenni estrena nova cançó: 'Todas mis ex se llaman María'

Fa tan sols unes hores, aquesta mitjanit, ha vist a la llum el nou tema de la banda lleidatana Sexenni. Todas mis ex se llaman María explica a ritme de pop-rock i synthpop modern la història d’un noi amb la parella del qual ha tingut moltes anades i vingudes. Per tant, totes les vegades que han trencat la relació ha tingut una mateixa ex: María. 

Aquesta és la cançó amb què han decidit celebrar el primer aniversari de Supernova (2023), el seu últim àlbum, que actualment interpreten en els concerts d’una gira que va començar el febrer d’aquest any. “Portem uns 30 concerts i encara ens en queden uns vuit al davant”, afirmen Albert Melción, Marc Monclús i Pep Saula, tres dels sis membres de la banda que completen Andrés Sánchez, Xavi Pons i Ricard Perpinyà.

La seua gira, batejada com Tour de Pop –picada l’ullet a la seua col·laboració amb el duo de Mataró The Tyets, Grup de Pop– els ha portat a actuar en grans esdeveniments, com les festes del barri barceloní de Sants la setmana passada, o la massiva Festa de la Mercè el proper 21 de setembre. Així mateix, han trepitjat escenaris a casa, de format més petit, com les festes d’Ivars d’Urgell o d’Alfarràs. “Cada vegada veiem que ens escolten de manera més homogènia a tot Catalunya”, apunta Monclús, que afegeix: “Veiem gent entre el públic que se sap de memòria fins i tot la nostra cançó menys coneguda.” 

De fet, “dimarts de la setmana passada ens dirigíem a Granollers per a un concert per al qual teníem unes expectatives una mica baixes”, explica Saula. Tanmateix, una vegada allà, es van trobar una plaça a vessar, amb un públic molt entregat. “Va ser dels millors bolos d’aquesta gira”, asseguren.

A dia d’avui, la banda treballa en nous projectes que revelaran molt aviat. “Mai no havíem estat tan motivats com amb el que tenim ara entre mans”, revelen. Amb Supernova, “vam demostrar que Sexenni era alguna cosa més que De lao” el seu primer tema d’èxit. Ara, “collim els fruits del nostre treball, però continuem sembrant”, indica Saula. Paral·lelament, cada un compagina els seus estudis i ocupació amb la música, ja que “no genera prou com per subsistir, però requereix la dedicació de dos feines a temps complet”, reconeixen.

“Si ets de Lleida i vols guanyar-te la vida com a artista, te n’has d’anar”

Voler començar i llaurar-se un futur en el món de la música des de Lleida és una cosa “complicada”, asseguren els membres de Sexenni. Si bé Lleida “està progressant pel que fa a la creació d’espais i oportunitats en la indústria musical –amb festivals fantàstics com el Paupaterres de Tàrrega o el Magnífic Fest a la capital del Segrià–, si vols guanyar-te la vida com a artista hauràs de buscar-te-la a Barcelona, ja que allà és on es troba la indústria de la música en català”, afirma Saula.

Amb tot, l’escena cultural “es concentra en llocs geogràfics concrets: metròpolis bullicioses amb molta densitat demogràfica”, afegeixen. Segons la seua opinió, això no és necessàriament una cosa dolenta per a Lleida. “Potser no podem ser un centre neuràlgic de la música en català, però com a ciutat hem d’aconseguir no ser un desert cultural, una cosa que ha passat durant molt temps”, indiquen. 

Per aquesta raó, conviden els lleidatans a “comprar entrades per anar a les sales de concerts, adquirir els discos i el marxandatge dels artistes locals, per a així promoure un model d’indústria musical saludable a llarg termini”.