Classe magistral de Jordi Savall a l'Auditori Enric Granados

Més de mig miler d’espectadors van gaudir ahir a la tarda d’un concert simfònic a l’Auditori Enric Granados de Lleida, amb classe magistral inclosa de Jordi Savall. I tot gratuït. D’aquesta forma va voler agrair el prestigiós intèrpret de viola de gamba i director d’orquestra l’estada d’una setmana a Lleida de la seua formació simfònica Le Concert des Nations assajant el repertori de la seua nova gira europea, que arrancarà demà mateix, a la Brucknerhaus de Linz, a Àustria. 

“Per primera vegada tocarem en format de concert tres simfonies de tres dels compositors més importants del segle XIX: Schubert, Schumann i Bruckner”, va explicar el mestre de cerimònia al públic minuts abans de l’assaig general. Savall, que va valorar de forma especial la sonoritat de l’Auditori de Lleida, va oferir una autèntica lliçó d’història musical repassant les figures dels tres músics del programa. 

Al capdavant de Le Concert des Nations, formació que ell mateix va impulsar ara fa justament 35 anys, va iniciar el recital amb la núm. 8 de Franz Schubert, “un músic que va viure tot just 31 anys, del 1797 al 1828 –igual que Mozart, els genis tenien una vida curta, sempre lluitant en circumstàncies molt dures–, però que va ser un gran simfonista, amb peces extraordinàries”. 

Savall va assenyalar que aquesta simfonia és coneguda com la Inacabada, ja que “compta només amb dos moviments, plens d’emoció, bellesa i riquesa”. Tot seguit, la formació orquestral va atacar Robert Schumann (1810-1856) amb la 1a simfonia, Leipziger, “també de només dos moviments, però tan extraordinaris que val la pena escoltar-los”. I això que el músic català va destacar la modèstia que el mateix Schumann manifestava quan “en una ocasió ell mateix es va preguntar què puc fer després de Beethoven”. 

Finalment, el programa va culminar amb Anton Bruckner (1824-1896), “un compositor molt desconegut”, i la seua 2a Simfonia en Re menor Nullte, del 1869. En aquest sentit, Savall va comentar que “Bruckner va ser molt religiós, va ser educat en un monestir i en principi es va dedicar a compondre misses i tedeums; fins que no va complir 41 anys no va començar amb les simfonies, això sí, amb un llenguatge completament nou.” Savall va remarcar a més els instruments històrics d’època que utilitza l’orquestra, com “els violins de cordes de tripa, que ofereixen una sonoritat més suau i càlida”.